Avui fa 37 anys que la històrica sala Europa, ja desapareguda, va acollir en lloor de multituds la presentació en ‘societat d’‘Eterno desencanto’, primera novel·la de qui subscriu en tasca conjunta amb el meu amic Xavi Marín, que va ser llançada com “el primer llibre ‘no cumbaià’ de Lleida”.
El mestre de cerimònia va ser el periodista Jesús Bometón, que va pronunciar una xerrada distesa i plena de bon humor abans de passar la paraula als autors de la publicació. Va ser un acte desenfadat, llunyà dels convencionalismes imperants, per això no va ser batejat amb la típica ampolla d’aigua pels oradors, sinó amb unes ‘rubias irresistibles con nombre de santo’ que trenquessin els esquemes.
Els autors van iniciar aquesta aventura a quatre mans, a cop de màquina d’escriure i multitud de folis tacats, pensant en fer un guió per una pel·lícula, com es delata a les primeres págines. Al final vam optar pel format de novel·la. La història la vam començar el 7 de gener de 1986 i es va perllongar fins a abril de 1987, ja que una vegada realitzada en esborrany va ser qüestió de passar-la a net.
Les trobades les fèiem cada matí quan deixàvem els nostres fills a l’escola i abans de currar, ja que jo com a periodista de LA MAÑANA començava tard i ell també. ‘Eterno desencanto’ narra, a través de les seves 224 pàgines, la vida d’aventures i disbauxa de Serni qui, juntament amb el seu amic de l’ànima Seve, no s’acostumen a ser adults ni a la rutina que això comporta. L’acte de presentació va ser completat amb una actuació del grup Rosas Rojas.
L’11 de novembre de 1988 va ser presentat “el primer llibre ‘no cumbaià’ de Lleida”… Oh yeah!
