Jaume Puy emprèn els darrers dies com a rector de la UdL i ara vol deixar poc a poc la feina universitària (però mai l’estudi). Puy reconeix que el càrrec l’ha ajudat a conèixer millor l’entorn que envolta la Universitat i dona el seu suport a Maria Àngels Balcells
En el darrer claustre va dir que han quedat “moltes coses per fer”. De les fetes, però, de quina se sent més orgullós?
Jo tinc una percepció en general que la UdL té més reconeixement per part de la gent del territori; i jo crec que això és fonamental. Veig que la gent vol venir aquí i que els que venen i no són de la demarcació parlen molt bé de la Universitat. Hem consolidat el campus de Lleida, el d’Igualada, tenim l’aposta dels Pirineus on portarem 80 estudiants. A Lleida ciutat en duem 3.700 a viure, tenim 11.000 alumnes en títols propis i 3.000 en adscrits. Tot això ho veig com a positiu.
També va destacar la reducció del deute del Parc Agrobiotech.
Això ho sabia tothom des de feia 20 anys, però mai havien arribat càrrecs de forma executiva que havien de pagar-se sí o sí, i quan van arribar va ser molt complicat, perquè eren xifres molt importants: un milió, dos, un altre de quatre; quantitats que no podíem cobrir. Al final, vam acabar firmant un préstec amb ‘La Caixa’ de sis milions, una rellevant a l’Estat de 16,9 milions i 11 més amb l’ICF. Amb això la UdL ha fet un pas molt important, a més d’assolir que la Paeria assumeixi el 70% de la responsabilitat de cada un dels deutes; abans era 50-50.
El deute també va afectar la UdL en general?
Clar, teníem uns diners retinguts per l’auditoria per qüestions de seguretat amb deutes tan grans; en rebaixar-lo vam poder disposar d’ells. També vam tenir un increment de costos de plantilla que no venien finançats pel nou model i això va fer que en quatre anys haguéssim de pagar dos milions i veure d’on els trèiem. En aquest cas, tot i la desgràcia que va ser la pandèmia, aquesta ens va ajudar: vam rebre les transferències Covid i vam tenir una execució molt més baixa del pressupost.
S’ha mostrat disposat a ampliar el nombre de graus per captar més alumnat. En quina àrea creu que és factible?
Hem fet una ampliació d’Infermeria amb 600 places noves dotades per la Generalitat. Hem de fer que la inversió amb Veterinària, amb les noves instal·lacions i la possible cooperació amb Educació amb la granja de vaques, tingui el seu rèdit. A més, en l’enginyeria i el sector informàtic ens reclamen gent més formada i crec que és evident que s’ha de fer un grau en gestió de dades i IA. Tot depèn, també, de la disposició de nous espais, tant per l’EPS, com per Infermeria, com per Dret, entre d’altres.
Com es troba l’ampliació del campus de Ciències de la Salut?
Em diuen que amb el pressupost del 2025 tindrem un milió d’euros per poder licitar el projecte executiu. I si l’any vinent acaba havent-hi nous pressupostos, jo crec que s’hauria de trobar el finançament per començar l’edifici i tirar-lo endavant.
I el futur campus de comunicació?
Es troba en un punt similar. En el seu cas serà més fàcil, ja que seria rehabilitar l’antiga caserna de l’exèrcit situada a Gardeny, mentre que amb Salut és un nou equipament. Jo noto el Govern receptiu amb les dues qüestions, però també hem de tenir en compte que potser la nova rectora pot modificar els projectes depenent de les seves prioritats.
I quant costarien ambdós projectes?
El de Ciències de la Salut està valorat des de 12 milions d’euros i el de Comunicació en 6,3.
S’ha plantejat fer estudis universitaris en altres municipis? Ja ho ha fet a Tremp, la Seu i ha expandit el campus d’Igualada.
No descarto que pogués haver-hi campus professionalitzadors com el d’Igualada a diferents municipis, però no pot haver-hi una universitat a cada ciutat. Entenem que hem d’arribar a molta més gent. Per aquest motiu tenim la universitat d’estiu, la qual té 17 seus. Intentem estar a tot arreu. Com dius, ja ho hem fet a la Seu perquè era l’opció escaient pels esports de muntanya; ara tenim 50 estudiants i ja tenim 500 sol·licituds amb opcions de créixer. A Tremp era un altre lloc ideal per la localització i a Igualada hem aconseguit que la gent vegi que som útils, ja que hem aconseguit omplir totes les places. Això és l’important.
Voldria parlar de la situació residencial dels alumnes. Han tancat alguns pactes amb la Paeria.
Nosaltres pròpiament tenim dues residències amb places per 200 estudiants. Veiem amb bons ulls les propostes del govern municipal perquè pensem que poden tenir demanda, sobretot si volguéssim ampliar la Universitat. Però això són propostes de la Paeria i no puc dir més.
Vostè ha viscut les polèmiques de Pablo Hasél i l’actual d’Israel i Palestina. Com es gestiona una situació així?
Han sigut molt mediàtics, però no m’han suposat grans problemes en la gestió. Pel que fa a Hasél, és difícil donar suport a persones que tanquen les portes de la Universitat i posen cadenes. El centre és de tots. Entenc que la UdL ha de ser un lloc on la gent pot defensar el que vulgui, però ho ha de fer amb respecte pels altres que també són usuaris de la facultat. Pel que fa a Palestina, tothom ha vist les imatges del que ha passat. Ara bé, amb això s’ha obert el debat de si trencar relacions amb universitats d’Israel suma o no a favor de la resolució del conflicte. Les armes de la universitat són el diàleg i si tu no deixes que vinguin estudiants perquè parlin, tens un conflicte. Això no vol dir que no es puguin fer servir mesures de pressió en cert moment, com ja s’ha fet.
També ha hagut de gestionar la problemàtica dels doctorands. Ara sembla que s’ha fet un pas endavant.
És una qüestió important perquè es pot afrontar des de diferents punts de vista. Les tesis a Espanya duren quatre anys, llavors sí que hauria d’haver-hi un contracte amb aquest termini. Ara bé: calen quatre anys perquè una persona sigui doctora? Jo aquí ja dic depèn de la sortida del doctorat. També a la UdL hi ha tres tipus de contracte: el propi de la universitat, el de la Generalitat i el d’Espanya. Alguns catalans també són de tres anys, llavors si pugem nosaltres a quatre, com ho fem amb ells? I qui ho pagarà?
I quant suposaria aquest any més de contracte al pressupost?
No t’ho puc dir exactament, perquè cada any de doctorand té un sou més alt. És important que la Generalitat faci el canvi de contracte amb els seus propis. Si ho fan, estarà tot solucionat. També he de dir que la UdL pràcticament duplica amb el programa propi el que fan tots els altres, tant de Madrid com de Catalunya.
Voldria donar algun consell o fer una valoració de l’única candidata a rectora, Maria Àngels Balcells?
Jo no puc donar lliçons a ningú, perquè jo tinc les meves limitacions i hi haurà coses que hauré fet bé, però també d’altres que no. El que vull que sàpiga la Maria Àngels és que sempre em tindrà al seu costat i crec que, que només hi hagi una candidatura no és dolent, ja que indica que té un suport majoritari de la Universitat.
I, finalment, com voldria ser recordat?
Jo he vingut aquí a fer feina i a fer servei als meus companys. Em sento honrat i afortunat per haver pogut fer aquest treball. Aquest rectorat m’ha servit per aprendre. Quan vaig venir aquí, coneixia l’entorn de dins de la UdL, però coneixia poc l’entorn, ja que estar tancat en un laboratori no em permetia saber de l’entorn social. Ara m’he adonat que com a rector he hagut de tenir un ull mirant cap a dins de la universitat i un altre cap a l’entorn que l’envolta. Aquesta ha sigut una gran descoberta.
