L’encariment constant dels aliments bàsics ha transformat la cistella de la compra de molts espanyols. Productes essencials i de primera necessitat han experimentat pujades de preu que han obligat les llars a modificar els seus hàbits de consum. Aquesta situació no sols ha generat un impacte econòmic, sinó que també comença a reflectir-se en la qualitat de la dieta i en els patrons de salut de la població. De fet, el VIII Estudi de Salut i Estil de Vida d’Aegon confirma que més d’un 40% de la població ha deixat de consumir uns certs aliments per la pujada del preu de la cistella de la compra.
Un any més, el peix és l’aliment que més s’ha deixat de consumir (46,5%), encara que el seu percentatge descendeix respecte al 51% de l’any anterior, seguit de la carn (35,4%). Per darrere, es troben altres aliments bàsics, com la fruita (18,8%), els cereals (16,7%), els lactis (8,7%), les verdures (8,6%) o els llegums i hortalisses (6,7%).
Per gènere, són les dones les que renuncien a més aliments a causa del seu preu (47,5%, enfront del 37,8% d’homes). Fins a un 63,6% dels quals han vist empitjorar la seva situació econòmica, ha deixat de consumir algun producte pel seu preu. També ho han fet els grups de menor edat, especialment els compresos en el rang dels 18-25 anys, que així ho assenyalen en un 48% dels casos. Aquells que estan per sota del seu pes i els qui consideren que segueixen una dieta poc saludable també presenten xifres més elevades que la mitjana.
Per regions, Balears (67,1%), Canàries (53,5%) i Navarra (51,2%) són les autonomies en les quals més enquestats han deixat de consumir aliments pel seu preu. Els valors més baixos es registren a Astúries (26,6%), Catalunya (36,1%) i Múrcia (37,2%).
Per a molts, la qualitat s’imposa al preu en les decisions de compra
En un moment en què l’increment de preus condiciona les decisions de compra en la majoria dels sectors, per a molts la salut es manté al marge d’aquesta tendència. Els resultats de l’estudi confirmen que més de vuit de cada deu persones asseguren que, a l’hora de cuidar el seu benestar, prioritzen la qualitat per sobre del preu, suposant un increment de gairebé quatre punts percentuals respecte a l’estudi anterior. Aquest augment reflecteix que, fins i tot en un context d’encariment generalitzat, els consumidors no estan disposats a sacrificar la qualitat en qüestions relacionades amb la seva salut.
Analitzant les dades per edat, el percentatge més gran d’enquestats disposats a pagar més per aliments de qualitat es troba en el grup comprès entre 26 i 40 anys (87,8%). Les persones que han millorat la seva situació econòmica (90,3%), aquelles que tenen fills (88,4%), ocupació (88,6%) i els perfils que consideren que segueixen una alimentació saludable (89,8%) són els qui estan disposats a gastar més diners per a menjar millor.
Segmentant per comunitats autònomes, els residents a La Rioja (94,3%), Castella i Lleó (90,6%) i Múrcia (90,3%) són els que mostren una major predisposició a pagar un sobrepreu per productes de qualitat. Per contra, Canàries (72,4%), Cantàbria (73,2%) i Balears (75,1%) tenen els valors més baixos.
