He residit en set indrets diferents dins de Catalunya. El lloc on he viscut més anys continuadament –vint-i-set– és l’Espluga de Francolí. A Lleida, en tres etapes; vint-i-sis, a Puiggròs (Les Garrigues). A Sant Feliu de Guíxols, set; i a Sant Martí de Maldà, desenes d’estius. En l’etapa actual fa deu anys que estic entre vosaltres, balaguerí per segona vegada.
El desenari que enguany complim convidava a confegir un nou dietari o llibre personal contenint la memòria, la crònica, l’autobiografia o la suma de notes de cada dia. El dietari és sobretot la desvetllada opinió personal, o suma de pensaments sobre el que sigui; pot presentar-se amb acotació de la data o simplement aparèixer com un text dins el qual figuren els fets que has presidit o t’han interessat, lectures, estampes que el moment actual et retorna del passat, converses, figuracions, tristeses o goigs.
El resultat més interessant del dietari és que revela la personalitat d’un autor. Encara que ell no ho busqui, es delata en els seus afectes, els seus temors, les seves pobreses, generositats o malícies.
En veure el títol Quadern de Balaguer el lector o lectora pot pensar que el llibre parla de Balaguer en totes les pàgines, que n’és fins a cert punt una guia cultural, històrica, sentimental. Això ja s’ha fet diverses vegades. Res de semblant trobareu en aquest dietari. Simplement, en fer deu anys de la meva arribada amb la muller, hi refereixo què ens ha passat, on hem anat, qui hem vist, les visites fetes i rebudes aquí i allà, els viatges, les estades clíniques o els premis benvinguts, les amistats noves, i les antigues que la mort s’ha emportat, els coneguts divertits i els que no ho son tant, els arbres gentils que hi ha dalt i els sots que hi ha a baix.
Jo havia viscut aquí com a professor de l’Institut, els anys de 1956-59, i d’aleshores conservo memòria de cada alcalde, de força veïns, alguns sòlids amics, i molts, molts desapareguts. També puc fer esment d’aquells anys de creixement del Balaguer nou, riba esquerra del Segre, que s’anava espesseint amb edificis de pisos entorn de les casetes dites barates, característiques de la postguerra. També recordo persones rellevants dins del camp cultural, administratiu, religiós, jurídic, comercial i polític. Tot formava la base dels anys actuals, amb les persones d’avui, supervivents d’aquella etapa, afegint-hi les noves generacions.
El llibre, doncs, parla de Balaguer ciutat protagonista, estoig de belleses o de desencerts físics i detalls urbanístics; de la gent de tot color, però també de viatges fets, de Barcelona i del nostre Ponent, dels grans rius, de la Provença, del Montsec, de Sitges, de Lleida, del Pla d’Urgell, del sol i de la lluna, dels ocells del Segre i de les teulades, del si vols menjar bé vine a Balaguer….
Hi descobrireu sobretot un recorregut per l’atapeït esperit de l’autor, un tipus molt actiu, escrutador; rastrejareu el seu pensament, les seves vivències sentimentals, els seus esclats de llum i les gotes de tristesa; un autor que sofreix la ferida del temps en la pèrdua de força física i de mobilitat, un amic vostre profundament enamorat de la ciutat dels comtes, un ciutadà que ha depassat el centenari precisament a Balaguer, on aquí, a tocar de Santa Maria, descansaran les seves cendres.
