És clar que de desagraïts està el món ple, encara que aquest no és el meu cas perquè jo “prometo estarte agradecido”, com canta Rosendo. Han estat tants els que m’han felicitat pel meu ‘kumpletakos’ feliç que em resulta impossible donar les gràcies un per un, per la qual cosa prefereixo fer-ho genèric a través d’aquesta finestra que obro gairebé cada dia des d’aquest rotatiu en què em mantinc com a únic supervivent de tots els que comencem l’aventura l’1 de març de 1985.
Serveixi de pas que el 31 d’octubre del meu naixement el reivindico a favor de la castanyada i no per la ‘ianquilàndia’ festa de Halloween. Això de les tecnologies ho posen tot més fàcil de cara al personal que treu el cap a les maquinetes i la veritat és que el ‘Karalibro’, com anomeno jo al Facebook, és un xivato perquè avisa de les dates de celebració dels seus usuaris.
Per això, m’he tornat boig mirant totes aquestes felicitacions que m’anaven arribant, no només per aquesta via, sinó també per les altres que tots coneixem com els mòbils i les seves aplicacions variades. “La historia se repite y aún así prometo estarte agradecido”. Tinc tantes coses a dir que les vaig deixant anar amb entregues diàries, sempre amb una bona banda sonora de fons i amb el rock espanyol com a estendard.
Que lluny queden aquells temps en què el rock’n’rollo ens feia a tots més solidaris. Moltes gràcies per totes les felicitacions de ‘kumpletakos’ i un a un us dic prometo estar ‘Agradecido’… Oh yeah!
