El Ministeri de Cultura va comunicar ahir a la Fundació Francisco Franco l’acord per la seva extinció d’acord amb el que estipula la llei de memòria democràtica. Aquest és un pas previ al tancament de l’entitat franquista, fundada el 1976, i dedicada “primordialment” a la difusió de la “dimensió humana i política” del dictador, segons els seus estatuts.
La llei del 2022 indica que l’apologia del franquisme que enalteixi el cop d’estat i la dictadura o els seus dirigents són activitats “contràries a l’interès general” i que correspon al Ministeri de Cultura instar l’extinció judicial de les fundacions on concorri aquesta causa. Des de la delegació del Govern espanyol a Barcelona, Urtasun va dir que l’executiu estatal serà “extremadament escrupolós” en el compliment de la llei de memòria democràtica. El ministre va remarcar que no permetran que cap fundació funcioni contravenint la normativa. “Actuem de forma contundent i molt rigorosa”, va dir. Segons la llei de fundacions, el procediment previ a l’extinció judicial comença amb l’acord d’inici i la notificació a la fundació. Després es fa el tràmit d’al·legacions de la fundació durant 10 dies hàbils i, tot seguit, comença el període de prova. Després arriba la proposta de resolució que es notifica a la fundació, i un nou tràmit d’al·legacions amb 10 dies hàbils més. Tot seguit l’Advocacia de l’Estat elabora un informe i es resol l’acord per instar l’extinció judicial. Seguidament, es trasllada la resolució a l’Advocacia de l’Estat perquè ho tramiti a l’autoritat judicial. I se signa la resolució judicial que acorda l’extinció. Finalment, el darrer pas és la liquidació dels béns de la fundació en qüestió, que es destinen a una altra entitat sense ànim de lucre.
La Fundació Francisco Franco diu que l’acord del Govern per extingir l’entitat “no té fonament jurídic”. En un comunicat, ho atribueix a la proximitat dels 50 anys de la mort del dictador, el pròxim 20 de novembre, i a les sospites de “corrupció” sobre el govern de Pedro Sánchez. L’entitat reivindica amb orgull l’apologia del franquisme, nega que humiliï les víctimes i denuncia una “vulneració del dret a la llibertat ideològica”. També critiquen el “sectarisme” d’un govern “entestat” a aixecar de nou un mur entre espanyols. Segons l’ens, el 1975 ja s’havia enderrocat gràcies als espanyols que “sota el mandat de Franco van decidir construir sobre les cendres de l’odi”.
