L’executiva nacional de Junts per Catalunya ha acordat per unanimitat el trencament de les relacions amb el PSOE pels “incompliments” dels pactes contrets el 2023, segons ha pogut saber l’ACN. Així s’ha decidit en la reunió extraordinària celebrada aquest dilluns a Perpinyà, que s’ha allargat durant gairebé tres hores i mitja. Ara aquesta proposta de la cúpula serà sotmesa a votació de la militància, en una consulta que tindrà lloc dimecres i dijous d’aquesta setmana. Prèviament, aquest dimarts, es reunirà el Consell Nacional. Està prevista la compareixença del líder del partit, Carles Puigdemont, a les 17.00, quan s’espera que concreti l’abast de la decisió i quina traducció tindrà en els seus 7 diputats al Congrés dels Diputats.
La maquinària ja es va posar en marxa aquest diumenge, amb una reunió de Carles Puigdemont amb la direcció permanent de Junts, i ha continuat aquest dilluns, on a les 10h havia estat citada tota l’executiva nacional del partit. Aquest òrgan és el que, a proposta de Puigdemont, ha acordat per unanimitat trencar les relacions amb el PSOE i sotmetre-ho a votació de les bases.
Balanç de dos anys d'”incompliments”
Durant els últims mesos, Junts ha denunciat la manca d’avenços en les carpetes acordades el 2023 per a la investidura de Pedro Sánchez. L’últim dels revessos ha tingut lloc aquesta mateixa setmana, quan el govern espanyol va descartar tornar a traslladar l’oficialitat del català a la UE a la taula dels estats membres fins que no es constati la unanimitat dels 27, que continua sense ser-hi. La Moncloa ha traslladat en les últimes hores un acord amb el govern alemany per a abordar la qüestió, però està per veure que convenci el partit de Puigdemont.
D’altra banda, la formació denuncia que la llei d’amnistia no s’ha aplicat de forma efectiva per culpa dels jutges del Tribunal Suprem, que l’han bloquejat en el cas dels líders del procés. Si bé són conscients que els esculls es troben en determinats magistrats, retreuen al govern espanyol no ha fet prou per plantar cara al poder judicial i que podria haver fet més. També lamenten que no hi ha hagut una “amnistia política” no s’ha completat, amb una reunió entre Puigdemont i Illa que va arribar “tard” i una trobada amb Sánchez que no està ni prevista. Aquest dijous, el president espanyol deia que ho farà “quan toqui”.
A més d’aquestes dues carpetes, tampoc han tirat endavant altres acords amb el govern espanyol, com la proposició de llei per a la delegació de les competències en immigració a la Generalitat, que va ser inadmesa a tràmit pel vot en contra de Podem al Congrés. També critiquen que hi ha bloquejades diverses iniciatives legislatives en matèria de multireincidència o contra l’ocupació d’habitatges.
Segons la direcció de Junts, tot aquest cúmul de fets ha generat de nou la desconfiança en les relacions amb el PSOE. Tampoc no hi ha ajudat l’empresonament de l’exsecretari d’organització socialista Santos Cerdán, que s’havia convertit en el principal interlocutor amb el secretari general juntaire, Jordi Turull. Ara aquest paper l’està exercint l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero.
Les anteriors consultes
Des de Junts assenyalen que la decisió serà sotmesa a votació de la militància, com va passar en el seu moment amb l’Acord de Brussel·les que va permetre la investidura de Pedro Sánchez el 2023. En aquell moment, amb una participació del 67% de les bases, el 86,16% van votar a favor del pacte, mentre el 13,83% ho va fer en contra.
Una consulta similar va tenir lloc l’octubre del 2022, quan Junts va sotmetre a votació de les seves bases la sortida del Govern de Pere Aragonès després d’un intens debat intern. En aquell cas, el resultat va ser ajustat, amb el 55,73% a favor i el 42,39% en contra. Hi van participar un 79,18% dels militants.
