A banda d’un poblet de les muntanyes de Prades, a la comarca de l’Alt Camp, sabeu què és una aixàviga? Jordi Pujol presumeix d’haver visitat els 947 municipis de Catalunya. Més difícil és trepitjar els 5.890 pobles, llogarets i nuclis disseminats del nostre país, petit i escampat. L’altre dia, amb la colla de caminadors del Catllar vam estar a l’Aixàviga, un poblet del municipi de Mont-ral a l’Alt Camp. Té una plaça, un carrer (el carrer Major), una quinzena de cases i vuit habitants, segons dades de 2024. Crida l’atenció el topònim: l’Aixàviga. L’escriptor Josep Gironès té la resposta amatent. Ho ratifico en l’Alcover-Moll. “Aixàviga o Aixàvega o Xàvega: Xarxa de cordes, de malla molt ampla i quadrada, que serveix per traginar gran quantitat de palla en un carro o a esquena de bístia (Penedès, Balaguer, Lleida, Pla d’Urgell, Castelló, Mall., Men.)”. A l’Empordà, l’aixàvega és “l’art de pescar a l’encesa”. A la plaça de l’Aixàviga trobem una veïna amb dues escombres a les mans. “-Que potser voleu escombrar tot el poble?”, pregunto amb ganes de tenir conversa. “-Tot el poble no, però la plaça m’agrada tenir-la neta”, respon. “-Faig el que vull… com que no tinc sogra”, afegeix la veïna. Entro al debat: “-Pensava que les males relacions de les sogres eren amb els gendres”. “-De cap manera. Les raons són més tibants amb les joves”, sentencia la veïna de l’Aixàviga, fet que ratifica el company Quico Burjachs. El debat anava engrescant-se i no sé com hauria acabat si no és pel mandat del cap de colla d’enllestir la xerrameca perquè fèiem tard a dinar. Gaudir de poblets com l’Aixàviga és un plaer que estem perdent.
Sessió: No iniciada
