El Parlament va tramitar, sense cap esmena en contra, la proposició de llei de Junts que permetria a les comunitats de propietaris iniciar procediments judicials contra habitatges ocupats quan “alterin la convivència, l’ordre públic o es posi en perill la seguretat o la integritat de l’immoble”. La iniciativa habilitaria la sol·licitud de mesures cautelars, inclòs el desnonament. Per a fer-ho, es planteja modificar el Codi Civil i la llei de l’habitatge de 2023.
El text registrat, en consonància amb la proposta feta pel Col·legi d’Advocats de Barcelona, és similar a la que van presentar la passada legislatura, que en el punt de les comunitats de veïns va ser tombat per una majoria de la cambra el febrer de 2023.
De la mateixa manera que els ajuntaments poden iniciar procediments judicials contra ocupacions, la proposició de llei de Junts planteja que s’“habiliti” les comunitats de propietaris a actuar en aquests casos en substitució d’aquest “i en les mateixes condicions”.
Ho podrien fer quan no ho faci el propietari i tinguin lloc “activitats o actes contraris a la convivència normal en la comunitat o que malmetin o facin perillar l’immoble”, així com activitats prohibides expressament pels estatuts, la normativa urbanística o la legislació vigent.
D’altra banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va assegurar que el Govern estudiarà la possibilitat de prohibir la compra especulativa d’habitatge. Durant la sessió de control al Govern la diputada de la CUP Laure Vega li va reclamar actuacions en aquesta línia i el president va assegurar que ell mateix va demanar a la consellera d’Habitatge, Sílvia Paneque, que ho estudiés el Departament. Les darreres setmanes s’ha fet públic un informe que conclou que limitar les compravendes especulatives d’habitatge i permetre que només es pugui comprar un pis per viure-hi és legal a les zones de mercat tensionat.
La crisi de l’habitatge, a la cimera de la Unió Europea
La crisi de l’habitatge arriba per primera vegada a la taula dels líders europeus, que aquest dijous es reuniran en una nova cimera a Brussel·les. Amb uns preus que s’han disparat al llarg dels últims anys a tota la UE i una Comissió Europea que ha constatat la necessitat d’actuar en aquest àmbit, el president del Consell Europeu, António Costa, ha decidit elevar la qüestió als grans estaments de la Unió. En la discussió s’espera que els líders abordin la proposta d’impulsar solucions dins l’àmbit comunitari, a través de polítiques de suport a les institucions nacionals.
La manca de pisos frena l’arribada d’immigrants
La dificultat per trobar un habitatge podria provocar un alentiment del 19 % en l’arribada d’immigrants a Espanya fins a l’any 2027, fet que afectaria de manera directa el consum privat i, per tant, provocaria una desacceleració de l’economia en els propers anys. Aquestes són algunes de les dades que va oferir ahir el director de Conjuntura i Economia Internacional de Funques, Raymond Torres, a la presentació de les previsions econòmiques per a Espanya .
El 74% del sou a Barcelona, dedicat al pis
Un informe elaborat pels serveis d’investigació del Consell de la UE alerta que els ciutadans de Barcelona i Madrid destinen el 74% del sou a pagar el lloguer del seu habitatge. Ambdues capitals només es veuen superades per Lisboa, on els llogaters destinen el 116% del salari a pagar el lloguer. El document arriba a menys de 24 hores que els caps d’estat i de govern de la UE discuteixin, per primera vegada en el marc d’una cimera del Consell Europeu, la crisi d’habitatge que afecta tot el bloc comunitari. Entre d’altres, l’estudi també assenyala que el preu de l’habitatge a Espanya ha incrementat un 72% l’última dècada, per sobre de la mitjana de la UE, que es troba en un 58%.
