L’Audiència de Barcelona ha absolt aquest dimecres un guàrdia urbà de la capital catalana que el novembre del 2020 va disparar un tret a l’abdomen d’un sensesostre que amenaçava amb un ganivet al passeig Sant Joan. El sensesostre, d’origen hongarès, està il·localitzable des de fa anys i per això l’acusació particular no ha pogut comparèixer. Com que només hi havia acusació popular, la Fundació Arrels, i la fiscalia no acusava l’agent, el tribunal l’ha absolt, com demanava la defensa del policia. Arrels demanava 10 anys de presó per intent d’homicidi amb l’agreujant d’aporofòbia, i recorrerà contra l’absolució, i la fiscalia demanava l’absolució per actuar en defensa pròpia en l’exercici del seu càrrec.
En canvi, l’agent i la fiscalia acusen el sensesostre d’atemptat contra l’autoritat. La fiscal demana que l’ingrés a la presó se li commuti per una pena de quatre anys d’internament en un centre psiquiàtric, ja que l’home pateix un trastorn delirant crònic amb esquizofrènia paranoide també crònica i en el moment dels fets patia un episodi psicòtic agut que anul·lava les seves facultats intel·lectives i volitives.
Els fets van passar la tarda del dia 21 de novembre de 2020, quan el sensesostre es trobava a l’entrada d’un edifici del passeig Sant Joan amb les seves pertinences acumulades que impedien l’accés dels veïns de la finca. Un veí va trucar a la Guàrdia Urbana perquè hi actués. En arribar els agents en el vehicle policial, l’acusat va començar a caminar ràpidament pel passeig, amunt i avall, mentre els agents li van requerir que es detingués i recollís les seves pertinences. Segons la fiscalia, l’acusat no va obeir els agents i va seguir caminant des del carrer Casp fins a la plaça Tetuan, a la Gran Via.
Una furgoneta policial va intentar barrar-li el pas, però aleshores, segons les acusacions, el sensesostre “es va llançar cap a l’agent amb el ganivet a la mà dreta”, i l’agent “va témer per la seva integritat física”. “Quan el sensesostre es trobava ja a poca distància d’ell, va disparar la seva arma reglamentària: primer un tret cap a terra que no va detenir a l’acusat i un segon tret que li va fer caure”, ferit greument. L’advocada d’Arrels contradiu aquest relat i sosté que va ser l’agent que va causar lesions a Marjan, que va estar quatre mesos ingressat a l’hospital de Sant Pau fins que li van donar l’alta.
En la vista d’aquest dimecres, la defensa de l’agent ha demanat l’absolució pel fet que no hi hagi acusació particular. Segons l’anomenada ‘doctrina Botín’, no es pot jutjar algú quan només està acusat per una acusació popular, excepte si la víctima ho demana explícitament. Arrels considera que a un sensesostre amb problemes psiquiàtrics no se li pot exigir un requisit tan concret, i recorda que una altra secció de l’Audiència de Barcelona ja va permetre que el judici tirés endavant només amb acusació popular perquè en l’acusació van introduir un agreujant d’aporofòbia que l’entitat justament està legitimada a perseguir. Però el tribunal diu que la causa ha tirat endavant sense que es notifiqués a l’acusació particular, advocat d’ofici, i tampoc consta que el sensesostre autoritzés Arrels a personar-se en la causa en nom seu. La fiscalia no s’ha oposat a la decisió del tribunal, tot i que inicialment volia que se celebrés el judici, però Arrels ha anunciat que recorrerà en contra de l’absolució.
Arrels defensa que és un cas d’aporofòbia
Arrels ha afirmat que es tracta d’un cas d'”aporofòbia”. En primer lloc, considera que el fet que davant d’una trucada ciutadana s’activin les forces de seguretat i no els serveis socials evidencia que els recursos que es posen en marxa quan una persona dorm al carrer “no són els adequats per tal de millora la seva situació ni la de les seves veïnes”. L’associació reivindica que el sensellarisme “no és un problema de seguretat”.
Pel que fa a l’actuació concreta de l’agent, la consideren “del tot desproporcionada” i lamenta que a la persona no se la va considerar com a víctima “sinó que se l’ha revictimitzat”, equiparant-la a una persona perillosa “fruit dels prejudicis envers les persones sense llar”. Afegeix que conseqüència d’això és que se l’hagi considerat com a agressor i que la investigació s’hagi centrat en això, “descuidant el fet que l’home hagi acabat amb un tret en un òrgan vital”.
Arrels explica que va decidir presentar-se com acusació popular per visibilitzar la situació de les persones sense llar i l’exposició a riscos que pateixen. A més, coneixien la persona i l’acompanyaven. L’entitat explica que esperaven que se la indemnitzés, ja que va ser víctima per la seva condició de persona sense llar.
Per a Arrels, es van vulnerar el dret a la dignitat i la integritat de la persona, amb una actuació “discriminatòria” per trobar-se en situació de carrer i posa en dubte que s’hagués actuat igual si la persona estigués en una situació diferent. També veuen vulnerat el dret a la vida i apunten que la persona ja tenia molts altres drets vulnerats pel fet de viure al carrer.
Davant d’aquest cas, Arrels ha demanat a la ciutadania que si veu algú dormint al carrer demani la intervenció dels serveis socials i no la de la policia. A l’administració li ha reclamat que activi protocols d’assistència social i no de neteja o seguretat. Per últim, ha considerat necessari més formació als cossos de seguretat sobre les persones que viuen al carrer, “per trencar prejudicis i deixar de veure-les com a un perill”.
Demanen tenir en compte les circumstàncies dels sensellar
Eva Hobeich, cap de l’equip jurídic d’Arrels, ha lamentat després de la decisió del tribunal “una interpretació molt restrictiva” que perjudica les persones sense llar perquè els aplica “exigències” que en molts casos no poden complir. “S’ha de tenir en compte que no tenen telèfons mòbils, que no tenen cases on els poden arribar les notificacions i no tenen un espai en el qual estan segurs i de manera permanent”, ha assenyalat. Així, ha considerat que aquesta “interpretació molt restrictiva” del tribunal és “contrària als drets fonamentals i l’accés a la justícia” de les persones sense llar.
A més, la cap de l’equip jurídic de l’entitat ha afirmat que estan “tristos” perquè no s’hagi jutjat l’agent en considerar que es tracta d’un cas “d’interès d’ordre públic” i ha insistit que recorreran l’absolució amb la intenció que es pugui tornar a obrir el cas i es puguin jutjar els fets. “Veiem que és molt difícil poder arribar ni a fer un judici. Ja no parlo d’una sentència, que podria ser absolutòria, però és que en aquest cas no podem fer un judici per valorar si aquesta actuació ha estat proporcionada o no i si aquesta actuació és aporofòbia o no”, ha insistit Hobeich.
