L’escriptor Vicenç Villatoro va presentar ahir a la llibreria Caselles de Lleida la seva última novel·la, ‘Polonesa’ (Proa), en què s’allunya de la temàtica del seu anterior llibre, que tractava conceptes com el fracàs a través de la història del Canal d’Urgell, i s’endinsa en una trama d’espies per parlar de la identitat. “Sempre m’ha interessat això de què som i perquè som el que som”, explica l’autor, i afegeix que “la meva concepció de la literatura és que la voluntat de fer una obra narrativa neix de l’interès per un tema de fons”. A partir d’aquí, ha creat una història que s’ambienta en la Varsovia de l’any 1991, un moment clau en què el món va canviar radicalment i que proposa un context que li permet profunditzar en aquesta idea; “em va semblar un escenari oportú pel que volia parlar”.
Així, es posa en la pell d’un agent de la intel·ligència israeliana que torna a la ciutat on va néixer i que és protagonista d’una trama que també agafa importància, perquè considera que “en aquest gènere has d’intentar que tot quadri i que hi hagi sorpreses”. La novel·la, detalla l’autor, li ha suposat un repte per diverses qüestions; una d’elles, el fet que estigui escrit en primera persona –“és la primera decisió que has de prendre, saber qui serà el narrador i aquesta veu em permetia fixar-me en el present i avançar al seu costat”–, i també que el gruix de la història succeeix en només dos dies, el que requereix “tenir un excel molt precís amb els horaris”.
Pel que fa al futur, Villatoro manté el seu ritme productiu, “perquè la literatura no queda afectada per a jubilació i, a més, continua havent-hi coses que em revolten o m’emocionen”. De fet, destaca, “cada vegada m’agrada més escriure que ser escriptor; tinc coses al calaix, més poesia que narrativa, i sortirà o no, m’és igual”.
