L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), m’explica que sent enveja del seu col·lega de Lleida, Fèlix Larrosa, perquè no ha de patir la pressió crítica dels ciutadans que, en canvi, suporta el batlle tarragoní. “Si jo tingués algun carrer com els que té el Fèlix, els ciutadans em penjarien l’endemà”, em diu Rubén Viñuales. El primer regidor de Tarragona es prea de conèixer Lleida perquè la seva dona és lleidatana, concretament de Benavent de Segrià. No sé si Fèlix Larrosa coincideix amb l’anàlisi que fa Viñuales sobre el temperament pacífic dels ciutadans de Lleida. Segurament, Larrosa ho veu a l’inrevés i enveja el tarannà somort dels tarragonins. Un periodista va arribar a qualificar Tarragona com la Bella Dorment. La Imperial Tarraco dorm ben bé sobre uns eterns nyaps que cap alcalde ha sabut resoldre. I no passa res. A Lleida succeeix en grau més baix, però tenim igualment assignatures pendents que s’arrosseguen des de l’època de l’alcalde Siurana. El llistat d’assignatures irresoltes l’acaba de fer el mateix Larrosa i en surten “més de cent”: les termes romanes de Cardenal Remolins, l’antic convent de Santa Teresa, l’enderroc del mercat de Santa Teresa, els boscos urbans de la Panera i del quarter de Sant Martí, el mercat del Pla, la plaça del Dipòsit, la rehabilitació d’habitatges del Centre Històric, l’aparcament soterrat de l’illa de la Maternitat i, per descomptat, “fer amable” la plaça de Sant Joan, una assignatura que s’arrossega des de l’alcalde Corbella. La Seu Vella menja a part. Té raó Viñuales: Larrosa va per davant de les queixes. Bona tàctica.
Sessió: No iniciada
