La demarcació de Lleida va liderar el creixement de Catalunya el 2024 amb un avenç de la seva contribució a l’economia del país del 4,5% respecte al 2023 per l’impuls dels sectors dels serveis, la indústria manufacturera de l’alimentació i l’agricultura.
Així, el Pla de Lleida supera per primera vegada el xoc pandèmic del Covid del període 2019-2024 i la seva contribució a l’economia de Catalunya creix un 2,2%, mentre que les comarques de muntanya encara estan un 2% per sota dels registres del 2019, tot i que es preveu que superin la crisi enguany.
Durant la presentació de l’“Anuari Econòmic Comarcal BBVA 2025 a Lleida”, el catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de l’estudi, Josep Oliver, va apuntar que el creixement del Valor Afegit Brut (VAB) de la demarcació de Lleida en un 4,5% el 2024 ha estat fruit de l’intens augment de la indústria manufacturera alimentària (7,2%), dels serveis privats personals (4,7%) -sobretot comerç, restauració i hostaleria-, i del sector primari (12,3%), que ha abandonat uns exercicis “espantosos” i ha tornat a la normalitat. Mentrestant, la construcció es va contraure un -0,6%.
L’avenç del 4,5% del Pla de Lleida el 2024 expressa la fortalesa dels serveis personals i les indústries alimentàries, mentre el 4,5% de les comarques de muntanya reflecteix l’empenta dels serveis col·lectius (bàsicament turisme) i l’energia.
En termes del mercat de treball, al Pla de Lleida els 168.000 afiliats assolits el 2024 superen en un 8,5% els dels 2019 per la bona dinàmica de la recuperació de les branques terciàries (un 9,5%) i la millora de les manufactures (11,6%), ja que tant el primari com les produccions d’energia, aigua i reciclatge i la construcció encara necessitaran alguns exercicis addicionals de millora per assolir els nivells del 2019.
Pel que fa a les comarques de muntanya, els pitjors registres del cicle pandèmic 2019-2024 tenen lloc malgrat la millora del conjunt dels serveis, que es veu frenada per les dificultats de recuperació de la indústria i la construcció.
Pel que fa a les comarques, del 2019 al 2024 destaca el creixement acumulat de l’economia de la Segarra (11,6%), la Cerdanya (7,7%), el Segrià (6,2%), l’Alt Urgell (2,9%) i l’Urgell (0,2%). En la part contrària, hi ha hagut contracció a les Garrigues (-18,6%), el Pallars Jussà (-16,3%), la Noguera (-10,4%), l’Alta Ribagorça (-9,5%), el Pallars Sobirà (-8,6%), el Pla d’Urgell (-3,8%), i la Val d’Aran (-3,7%).
Josep Oliver va augurar que “si no hi ha un xoc exterior seriós” l’economia de les comarques de Lleida creixerà aquest any per sobre de la mitjana de Catalunya i superarà el 3% i un dels factors que hi contribuirà serà l’augment de la immigració. Va afegir que ningú no dona gaire importància que el “xoc aranzelari” afecti l’economia, ans al contrari, preocupa més la incertesa econòmica mundial.
