El 13 d’octubre del 1983, a les sis de la tarda, el Citroën BX amb matrícula de Madrid que conduïa Jesús de la Rosa va xocar frontalment amb una furgoneta procedent de Santander, a l’alçada de la localitat burgalesa de Villariezo, quan tornava de Donosti després de fer un concert benèfic pels damnificats de les inundacions.
El cantant i teclista de Triana va ser ingressat a l’UVI ja que el pes dels instruments que portava a la part del darrere del turisme li havia provocat ferides molt greus. Després de diverses intervencions, va morir al quiròfan a les quatre de la matinada del 14 d’octubre, ara fa 42 anys. Amb la marxa al Gran Hotel del músic sevillà el ‘rock andaluz’ es va quedar orfe.
Com a curiositat cal esmentar que Jesús de la Rosa va ser rebutjat a principis dels 70 per Los Bravos pel seu accent andalús. Després va muntar Tabaca abans de fundar Triana, en primera instància amb Lole i Manuel. El projecte va madurar amb ell a la veu i els teclats, Eduardo Rodríguez ‘Rodaway’ a la guitarra i Juan José Palacios ‘Tele’, a la bateria.
Triana és una banda imprescindible i de referència a la història del rock de tots els temps. Les seves cançons de llegenda, amb clar esperit hippy, ens han fet somiar molts pel seu esperançador missatge de pau i amor. Només van publicar sis discos però els tres primers -‘El Patio’, ‘Hijos del agobio’ i ‘Sombra y luz’- són autèntiques joies.
Personalment vaig veure Triana en viu a la segona meitat dels 70, al Calella Càmping Rock i l’Antorxa de Lleida. I el proper 20 de març s’estrena a La Llotja l’espectacle basat en els 50 anys de Triana, ‘Una noche de amor desesperada’… Oh yeah!
