El govern municipal de la Paeria de Lleida s’ha fixat un horitzó de 7 anys per fer una transformació integral del Centre Històric i tornar-lo a fer “atractiu”. L’alcalde Fèlix Larrosa ha explicat que es volen fer més de 100 actuacions en diversos àmbits per valor de 60 MEUR i per fer-ho possible confien accedir a ajuts externs com Pla de barris del Govern o l’1% cultural d’àmbit estatal. Entre altres actuacions, hi ha l’objectiu de naturalitzar el barri amb 3 boscos urbans a Santa Teresa, Sant Martí i la Panera, soterrar l’aparcament de la Maternitat, habitatges nous o rehabilitar l’antiga escola Cervantes per fer-hi un centre de formació de català. El pla ha comptat amb 122 propostes recollides entre els veïns.
Larrosa ha remarcat que l’objectiu del Pla integral és fer que el Centre Històric atregui gent a Lleida i que aquesta vingui a gaudir dels seus espais. De fet, l’alcalde ha destacat que un 80% dels elements patrimonials de la ciutat es troben en aquest barri, per la qual cosa la seva “transformació integral” es fa més necessària que mai.
La Paeria s’ha fixat en la convocatòria del Pla de barris del Govern com una “ocasió per espentejar” el projecte. Precisament aquest dimecres es tanca la presentació de convocatòries i si al final el Centre Històric és un dels escollits es podrien rebre de l’ordre de 25 MEUR per tirar endavant una part dels projectes plantejats. Segons Larrosa, l’equip de govern en minoria del PSC ja treballa els pressupostos del 2026 i fins i tot els del 2027 en aquest sentit. La resta del finançament fins a arribar als 60 MEUR estimats que costaran aquestes més de 100 mesures, sortiran d’altres ajudes com l’1% Cultural.
L’antic convent de Santa Teresa serà un dels principals punts que “atacarà” la reforma i el projecte estipula que serà l’epicentre d’un centre creatiu. Un espai residencial per a creadors i promotors culturals que allotjarà professors i dissenyadors, entre d’altres. També es volen recuperar els horts de Santa Teresa, enderrocar l’antic mercat de Santa Teresa i habilitar en l’espai que quedarà lliure un bosc urbà.
Les Termes de Remolins, són una “assignatura pendent”, segons Larrosa, que amb el pla es pretenen recuperar i donar-hi visibilitat per “fer entendre al món que va ser Ilerda”. D’altra banda, també es vol “activar definitivament” el Mercat del Pla com a ‘pool’ cooperatiu. S’hi faran obres i es facilitarà la incorporació d’entitats joves de caràcter cooperatiu. Fins a 20 cooperatives hi podran entrar amb la creació de 50 llocs de treball i una setantena d’activitats anuals. L’objectiu és fer que sigui un espai de caràcter comunitari a disposició de la ciutadania. En aquest projecte concret, la Paeria preveu la col·laboració del Departament d’Empresa.
El Pla integral també preveu 3 operacions al voltant de l’habitatge. Segons Larrosa, ja estan en marxa 170 habitatges nous i l’Ajuntament cedirà més terrenys a privats perquè hi puguin fer habitatges socials amb lloguer assequible. El POUM diu que es poden arribar a construir prop de 400 habitatges nous i 400 més ser rehabilitats. Un dels focus d’aquest àmbit serà la plaça del Dipòsit, de la qual Larrosa ha dit que volen que sigui com “la plaça Major” del barri. L’Ajuntament ja és propietari de la majoria de terrenys que l’envolten i la intenció és generar-hi 38 habitatges més.
En la línia dels espais comuns, el Pla també preveu actuar a la plaça Sant Joan, per la qual s’està pensant un format més “amable” amb ombres i seguretat. L’aparcament de l’illa de la Maternitat passarà a ser soterrat i al damunt s’hi farà una zona verda. A la plaça de la Panera també es vol fer-hi un bosc urbà i al solar de l’antiga comissaria de Sant Martí també.
El regidor de Participació Ciutadana, Roberto Pino, ha destacat que el Pla integral s’ha dissenyat amb els “diagnòstics vius” que es recullen de la ciutadania. Un total de 229 persones de 49 entitats i a títol individual han fet un total de 122 propostes que han estat recollides al document.
La tinent d’alcalde Begoña Iglesias ha afegit algunes mesures destacades que es volen impulsar com la renovació de tot el paviment del carrer Cavallers, que quan està moll provoca relliscades, i també la millora del clavegueram. Així mateix, també hi ha intenció de rehabilitar la Casa de l’Aigua i millorar els accessos al dipòsit de l’aigua i excavar la zona que queda pendent a la Cuirassa.
El tinent d’alcalde d’Acció i Innovació Social, Carlos Enjuanes, ha comentat que el pla preveu 1,6 MEUR per un horitzó de treball a 5 anys vista que incideixi amb col·lectius vulnerables a través d’un equip multidisciplinari amb educadors. També ha comentat que es rehabilitarà l’antiga escola Cervantes per fer-hi una nova escola de formació de català, conjuntament amb el Centre de Normalització Lingüística. Aquest espai disposa de 1.700 metres quadrats i la inversió prevista és de 2,5 MEUR.
