La segona jornada del festival va descobrir dues perles com ‘The Home (James DeMonaco)’ i ‘Death of a Unicorn’. Els tres títols vertebradors de la segona jornada del Festival de Sitges no van decebre a públic. Tots tres es podran veure en circuits comercials i paga la pena apuntar-los a les agendes dels amants del gènere.
La jornada arrencava aviat amb ‘Together’, la història d’una parella que com no podia ser d’una altra manera es muda a una casa en un remot poble americà. Allí, un dia de passejada pel bosc, tots dos cauen en un forat que resulta amagar una desapareguda església d’una secta dedicada a unir els cossos (literalment) de per vida, fins a fusionar-los. Després de veure aigua en un petit llac interior comencen a experimentar una atracció que va més enllà de la part física o sexual, fins al punt que els hi resulta complicat separar-se un cop es toquen. Òbviament, les conseqüències d’aquesta fusió no es coneixeran fins el darrer fotograma.
Si pensàvem que els unicorns no existeixen només en la imaginació dels més petits, ‘Death of a Unicorn’ ens planteja una proposta alternativa: A mig camí entre el terror i la comèdia passada de voltes, la pel·lícula arrenca quan un pare i una filla es dirigeixen a tancar un acord del primer per integrar-se en la direcció d’una multinacional de la farmàcia. Per desgràcia, en aquest camí per una carretera solitària atropellen un unicorn, el carreguen al cotxe i un cop al destí resulta que la sang de l’animal pot solucionar malalties incurables. Però també aquesta bestiola té una família que el vol recuperar. Diàlegs hilarants, reflexió en clau còmica del paper de les farmacèutiques i uns bons efectes especials aporten frescor a una història tant surrealista com sagnant i divertida. Cada any Sitges presenta una pel·lícula ambientada o inspirada en les residències de gent gran. Un sector de la població que dona per deixar anar la imaginació que aquest 2025 arriba en forma de ‘The Home (James DeMonaco)’, aquesta nova moda que el director inclogui el seu nom en el títol de la pel·lícula.
Doncs ja posats, cal dir que James DeMonaco, ha estat director de bona part de les pel·lícules de la nissaga ‘The purgue’ i vinculat a tota la sèrie. En aquesta, un jove rebel és condemnat a treballs a la comunitat en una residència de gent gran. Poc a poc descobrirà que algunes d’aquelles portes amaguen secrets que estan més a prop seu del que imagina. I poc més es pot dir per no fer un spoiler en tota regla.
