L’estil de parentalitat o criança i un model educatiu de disciplina positiva són factors clau en el benestar emocional dels infants i incideixen en la construcció de les xarxes neuronals que condicionaran la seva personalitat, els seus comportaments i els seus pensaments futurs. Aquesta és la principal conclusió del darrer informe Faros presentat aquest dijous. Partint de la base que 6 de cada 10 adolescents presenten, amb més o menys freqüència, algun tipus de símptoma de malestar emocional, l’informe, que es concreta en 10 accions, proposa donar eines als infants per gestionar les frustracions, educar positivament i des de l’exemple i crear vincles segurs a l’entorn dels infants i joves.
Durant la presentació de l’informe s’ha insistit molt en la necessitat de diferenciar el que són els trastorns mentals, que són una malaltia, de la gestió de les emocions, que va molt lligada a la capacitat que tenen els joves de superar les adversitats que es van trobant en el transcurs de la vida. És en aquest sentit que s’ha destacat la necessitat de dotar als joves d’eines per poder gestionar les frustracions, tot recordant que estudis recents apunten que un 70% dels adolescents han tingut malestar emocional en algun moment.
Els autors de l’informe Faros consideren “clau” promoure el benestar emocional durant el període de la infància. Fer-ho, asseguren, ajuda al fet que aquests infants creixin amb autoestima i autoconfiança, siguin capaços d’establir relacions sanes amb l’entorn, i d’afrontar i superar les dificultats i adversitats de manera saludable.
Per aconseguir-ho, Ester Camprodon, adjunta a la Direcció Mèdica de l’Hospital Sant Joan de Déu, ha destacat la importància que els adults “escoltin i validin” les emocions dels infants per establir un vincle “segur” que enforteixi la seva autoestima i generi confiança. Aquí, ha assenyalat que els joves que han tingut un vincle “sa” amb els adults al llarg de la seva infància tenen menys problemes de salut mental quan són adults.
Una altra de les 10 accions que proposa l’informe és “fomentar l’autonomia i participació” dels joves perquè aprenguin a equivocar-se, a gestionar la frustració i a “construir la seva autoestima a través de l’aprenentatge de l’error”.
Per aconseguir-ho es proposa aplicar, tant a casa com a l’escola, un model de disciplina positiva que eviti tant la sobreprotecció, on l’infant és el centre i no se’l té molt en compte, com l’excés de pressió, que podria generar un estrès crònic que afecti el seu desenvolupament cerebral.
L’informe ofereix recomanacions concretes per exercir aquest tipus de parentalitat o model de criança durant les diferents etapes de la vida de l’infant i en situacions concretes de la vida quotidiana, incidint en la importància que els adults també tinguin cura i treballin pel seu propi benestar emocional per propiciar més fàcilment el dels seus fills.
D’entre les accions més importants, Camprodon ha destacat la que diu que els adults han d’educar des de l’exemple perquè els infants “aprenen més del que veuen que no pas del que se’ls diu”.
Per últim, l’informe també assenyala la importància del medi ambient, dels espais físics i de l’accés a la natura, així com de “construir entorns que afavoreixin el foment del benestar emocional” a tot l’entorn dels infants, ja sigui a l’escola, als casals, o a les extraescolars.
Projecte Henka per fomentar el benestar i la resiliència en els adolescents
Aquest informe s’emmarca dins del projecte Henka, una iniciativa estatal impulsada per l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i la Z Zurich Foundation. Henka, que en japonès significa ‘canvi positiu transformador sense possibilitat de retorn a l’estat inicial’, té com a objectiu promoure el benestar emocional d’adolescents, joves i el seu entorn des del rigor del coneixement científic, mitjançant amb accions que enforteixen la resiliència en adolescents i joves i en el seu entorn.
El programa aposta per una mirada global i en positiu de l’adolescència, i ofereix recursos per enfortir la resiliència individual, familiar i escolar-comunitària a través de formació acreditada per a professionals- implementació del programa als centres educatius de secundària, xerrades a famílies i accions de sensibilització. Henka pretén pal·liar les dificultats, tant de temps com recursos, que hi ha a les escoles per desenvolupar les competències socioemocionals en l’alumnat.
