La campanya de recol·lecció del panís ha començat a la plana d’Urgell i ho ha fet amb rendiments “heterogenis” per dos factors que han fet minvar la producció final. Un és la presència de l’aranya en moltes plantacions i l’altre les dos onades de calor de l’estiu, la de finals de juny i la del 15 d’agost, que van motivar que la temperatura en algunes nits no baixés dels 25 graus i això va provocar “estrès” a les plantes. Santi Vergé, de la Cooperativa de Miralcamp, explica que la producció va entre les 10 i les 14 tones per hectàrea en funció de si hi ha hagut afectació d’aquests problemes. Després de la sequera del 2023 es torna a plantar panís tot i que el volum només és del 40% d’un any normal.
A les finques que s’han vist afectades per la presència de l’aranya la producció de panís s’ha quedat en unes 10 tones per hectàrea. A les que no hi ha hagut aquest problema, s’aconsegueix assolir xifres d’entre 13 i 14 tones per hectàrea. Tot i així són volums de producció relativament més baixos que els que es poden registrar en un any normal, quan s’arriba tranquil·lament a les 15, 16 o 17 tones per hectàrea.
La davallada generalitzada de les produccions finals es deu als dos pics de calor que hi ha hagut aquest estiu. El primer va ser a finals de juny, amb temperatures anormalment més altes per l’època i l’altre a l’entorn del 15 d’agost. Van ser molts dies seguits d’elevades temperatures durant el dia que s’allargaven a la nit, quan al termòmetre li costava baixar dels 25 graus. Això va provocar estrès a les plantes amb una “xafogor que no marxava” i ha acabat provocant una disminució de quilos
Pel que fa als preus, la tona de panís es paga actualment a uns 210 euros. És una mica menys del preu habitual de mercat, que hauria de ser entre 220 i 240 euros per tona. Segons Vergé, aquesta davallada d’entre un 10 i un 15% es deu a les importacions de panís de sud Amèrica.
La plana d’Urgell recupera progressivament el volum de plantacions de panís després de la caiguda en picat de l’any 2023, quan per culpa de la sequera i la falta de reserves es va haver de tancar de forma anticipada el canal d’Urgell i no es va poder sembrar. L’any passat la recuperació encara va ser poc perceptiva perquè no hi havia una certesa absoluta sobre si es podria regar o no perquè l’aigua encara no estava assegurada.
Aquest 2025, amb un bon estat de les reserves a l’inici de la campanya de regadiu, els pagesos s’han tornat a animar a plantar panís, però, així i tot, el volum de finques on se n’ha cultivat encara es troba entre un 30 i un 40% de la mitjana d’un any normal. El panís és un cultiu que necessita molta aigua i la demanda s’accentua a l’estiu, en els mesos de més calor, per això és important que el regadiu estigui assegurat.
