El tabac i el gènere de la persona determinen l’expansió d’algunes cèl·lules mutades al teixit sa de la bufeta de l’orina, segons determina un estudi d’investigadors de l’IRB Barcelona i de la Universitat de Washington publicat a la revista ‘Nature’. Els responsables de la investigació asseguren que els resultats obtinguts podrien contribuir a explicar per què els homes i les persones fumadores tenen més risc de desenvolupar càncer en aquest òrgan. A més, el nou enfocament del treball permet detectar, asseguren, un nombre “significativament més gran” de mutacions en comparació amb les que es podien observar fins ara. Alhora, obre la porta al desenvolupament de noves eines de prevenció i detecció precoç de la malaltia.
El càncer de bufeta és un dels més freqüents al món i els homes tenen gairebé quatre vegades més probabilitats de desenvolupar-lo que les dones. El tabac és el principal factor de risc ambiental conegut.
No obstant això, els investigadors expliquen que els mecanismes biològics que expliquen aquestes diferències encara no són clars. Com que el càncer pot trigar dècades a desenvolupar-se, estudiar el teixit sa és fonamental per entendre les primeres fases de la malaltia i, amb això, millorar la predicció del risc, la prevenció i el diagnòstic precoç.
I és en aquest context que Núria López-Bigas, Abel González-Pérez, de l’IRB Barcelona, i Rosana Risques, de la Universitat de Washington, han demostrat que tabac i gènere influeixen en la manera com evolucionen les cèl·lules normals del teixit sa de la bufeta, tot afavorint l’expansió d’algunes cèl·lules mutades que “podrien ser determinants en el desenvolupament del càncer”.
El treball, que ha estat publicat a la revista ‘Nature’, aporta noves claus per entendre per què els homes i les persones que fumen en general presenten un risc més alt de patir aquesta malaltia. La recerca es va dur a terme en part dins del projecte ‘Prominent’, que es desenvolupa en el marc de la iniciativa Cancer Grand Challenges, amb el suport de l’Associació Espanyola Contra el Càncer.
“Al llarg de la vida, els teixits sans acumulen moltes mutacions, però el que és rellevant no és només quantes n’hi ha, sinó quines aconsegueixen expandir-se i formar clons amb les mateixes mutacions”, explica López-Bigas. “Hem vist que el tabac i el sexe biològic influeixen directament en aquest procés”.
Els investigadors han analitzat mostres de teixit de bufeta de 45 donants. Gràcies a una nova aproximació, han pogut detectar i quantificar milers de mutacions que són invisibles per a les tècniques de seqüenciació actuals, i que estan presents al teixit sa molt abans que hi hagi un tumor.
També s’han observat diferències “clares” en l’arquitectura clonal del teixit de la bufeta entre homes i dones. En els donants masculins, certes mutacions en gens relacionats amb el càncer han mostrat un avantatge evolutiu, la qual cosa significa que els clons que les portaven tendien a expandir-se fins i tot en el teixit sa.
Alhora s’ha observat un efecte “notable” del tabac. Entre els donants més grans de 55 anys, els qui havien fumat presentaven una alta freqüència de mutacions al promotor del gen TERT, un element de l’ADN que reactiva la telomerasa i permet a les cèl·lules evitar l’envelliment i continuar dividint-se.
De manera més significativa, l’estudi aporta proves que el tabac no només actua com un mutagen —provocant noves mutacions—, sinó també com un promotor clonal, és a dir, que facilita l’expansió de cèl·lules amb mutacions ja existents.
És la primera vegada que aquests efectes s’observen directament en teixit sa de la bufeta i no en tumors, cosa que, segons els responsables de la investigació, aporta nous coneixements sobre les etapes més primerenques del desenvolupament del càncer.
En demostrar que les diferències en l’expansió de mutacions ja són presents en teixit sa, l’estudi proposa una nova manera d’entendre l’evolució del teixit i aporta pistes sobre la transformació maligna. Aquest canvi d’enfocament —en el qual es passa de comptar mutacions a identificar quines prosperen— podria contribuir a explicar per què els homes i les persones fumadores són més propensos a desenvolupar càncer de bufeta.
Els resultats també obren la porta a futures aplicacions. Com a exemple, mesurar els clons en expansió a la bufeta podria contribuir al desenvolupament d’eines de predicció de risc i detecció precoç mitjançant anàlisi d’orina. De manera més àmplia, aquesta aproximació podria aplicar-se a altres teixits i exposicions —com ara productes químics laborals o tractaments de quimioteràpia—, obrint noves vies per a la prevenció del càncer.
