No estic parlant de cap referèndum d’autodeterminació sinó de les assemblees de les col·lectivitats dels Canals d’Urgell per decidir si s’aprova o no el projecte de modernització que ha posat sobre la taula el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig. D’entrada, per raons familiars, em toca posicionar-me en dos col·lectivitats de regants on tenim alguns jornals de terra. I ni que sigui perquè de petit ajudava els padrins a regar el blat de moro entre les panotxes de l’Horta d’Artesa de Segre i del terme de Bensa de la Sentiu tinc molt clar que el Canal d’Urgell s’ha de modernitzar sí o sí. Tant se val que no se sigui pagès professional (com és el meu cas i és ben sabut). Tant se val si després es pot accedir o no a alguna ajuda per posar la infraestructura que ha de servir per fer el reg per aspersió o el gota a gota. Perquè en la modernització del Canal d’Urgell hi hem de remar tots. Aquesta va ser una obra que va convertir una terra aspra i àrida en un dels llocs més fèrtils de Catalunya. Ara cal guanyar el futur. Als nostres síndics els donarem el vot perquè al desembre votin que sí a l’Assemblea General Extraordinària.
Sessió: No iniciada
