El 55% dels mestres de primària de Catalunya asseguren patir estrès per haver d’atendre alumnat amb necessitats educatives especials, liderant el rànquing d’Espanya en l’informe TALIS (Teaching and Learning Internatioal Survey) de l’OCDE. La xifra està per sobre del 42% de mitjana estatal. En el cas de la secundària, són el 44% dels docents els que manifesten estrès per aquest motiu, també per sobre de la mitjana estatal (40%) i de la de l’OCDE (37%). D’altra banda, la meitat (49%) dels mestres de primària catalans diuen sentir estrès a l’hora de preparar les classes, per sobre del 42% de mitjana estatal. En el cas dels professors d’institut, són un 39% dels catalans els que asseguren sentir-se estressats, igual que al conjunt de l’Estat.
A més, un 59% dels professors de secundària catalans diuen tenir molta feina administrativa -tot i que al conjunt de l’Estat és el 64%-.
Si es mira per experiència, el 42% del professorat novell a secundària diu sentir estrès per atendre alumnat amb necessitats educatives especials, i aquest percentatge es redueix a mesura que augmenta l’experiència. En el cas de la primària, són el 43% dels novells. A escala autonòmica, a Catalunya el 59% dels mestres diuen sentir estrès per aquest motiu, sent novament la comunitat amb una xifra més alta.
L’estudi mostra que Catalunya és la comunitat on més docents diuen tenir alumnes amb necessitats educatives especials (87% a secundària i 90% a primària). Al conjunt de l’Estat és un 78% a secundària i un 82% a primària, i a l’OCDE un 77%.
En línies generals, però, són el 16% dels docents a l’Estat els que asseguren sentir molt estrès a la feina, per sota del 19% de mitjana de l’OCDE. A secundària, el percentatge és el mateix per al conjunt estatal però baixa al 14% a Catalunya. A primària, en canvi, el percentatge més alt es dona a Catalunya, amb un 17%.
Satisfacció amb la feina que fan
D’altra banda, un 95% dels docents a primària i un 94% a secundària diuen tenir un nivell de satisfacció amb la feina que fan. Aquests percentatges estan per sobre de la mitjana de l’OCDE 889%) però per sota de les estatals (97% a primària i 95% a secundària).
La Bofill reclama més personal de suport
La Fundació Bofill ha apuntat que darrere de l’estrès dels professionals hi ha sobrecàrrega de feina, falta de recursos per gestionar l’aula, infrafinançament, pressió administrativa o absència d’una política de desenvolupament i capacitació professional reconeguda i de qualitat. En concret, apunta que hi ha una “absència de polítiques de suport per fer front a la complexitat”. La diferència de les dades catalanes amb les de la mitjana europea és un “senyal d’alarma claríssim”, en paraules de la presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Maria Marcos. Per això, ha demanat posar-se al dia amb equips multidisciplinari.
En concret, la Bofill fa cinc propostes per millorar la situació. La primera és impulsar un pla d’inversió per augmentar les ràtios d’educador o treballadors socials, psicopedagogs, integradors socials, mediadors o especialistes en inclusió. Aquesta inversió hauria de començar pels centres més vulnerables i fins arribar a tots. L’organització afirma que aquest pla no pot estar vinculat a la disponibilitat de finançament extraordinari.
Altres propostes són incrementar el temps de coordinació d’equips, un marc d’incentius per afavorir la participació dels docents en activitats capacitadores i el reconeixement salarial en l’assumpció de funcions. A més, plantegen un pla d’acompanyament durant els primers dos anys de docència i un programa de mentoria per a tot el professorat novell, així com un pla de formació permanent vinculada a les necessitats del centre.
