Alguns hem passat l’1 d’octubre amb allò que en diuen un to baix. Tan baix com comentar tímidament l’anècdota o sentir una certa vergonyeta de penjar la foto. Els que hi vam ser l’any 17 no hauríem d’acceptar una vergonya que no és nostra si no dels que han malversat i escarnit la nostra confiança, i que passegen la seva impunitat com si pensessin que els devem alguna cosa.
Per això em plau recordar el dia 3 i conservar-ne la memòria com un immens patrimoni del país. Aquell dia, a més dels qui empenyíem per aconseguir una república catalana, s’hi van aplegar els qui, sense militar en la proposta independentista, creien en els valors de la democràcia i els drets civils. Va ser la manifestació més gran, la més compartida i la més sentidament alegre de totes les que he viscut i segurament viuré. La més plena de sentit perquè afegia als valors nacionals dels qui volem l’autodeterminació, la voluntat de renovar una democràcia que es demostrava feble i condicionada per uns poders fàctics que crèiem superats.
En el record, la sorpresa: saber-te conciutadà d’una gent més valenta, decidida i motivada del que pensaves. Reconèixer tantes persones de la vida quotidiana de Lleida que mai hauries imaginat en la mateixa riuada humana que creies tan teva va ser potser el més especial. El sentit de pertinença i la fe en el futur de la comunitat humana que conforma la nostra ciutat va créixer com mai, molt més quan t’adonaves que tampoc hi havia agressivitat cap als que no hi eren. Aquell dia, i alguns altres –ben pocs, per cert– no calia odiar ningú per afirmar-te, per afirmar-nos.
Ara ens trobem a les antípodes. Qualsevol postura o presa de decisió s’afirma contra algú o no sembla prou ferma. Es conrea l’odi, insultar és gratuït i menystenir els altres està de moda. Individualitat, mesquinesa i mofa de les llibertats enteses com un dret sense deures i privatiu dels més forts.
Ni situacions tan bèsties com les de Palestina, el Sudan, Ucraïna, l’Afganistan… ens faran vibrar com aquell dia. Més desconfiats, descreguts i insolidaris afavorirem els que ens volen subordinats, quiets, conformats, mesells… o dolents com ells.
A la història de la nostra ciutat hi ha moltes dates tristes, però també hi ha la data de les superacions, la nostra resiliència secular. Recordem-ho i sumem-hi la memòria estimulant d’un dia 3, perquè se’ns gira molta feina.
