La intercepció de part de la Flotilla desencadena protestes i represàlies diplomàtiques internacionals contra Israel
El president de Colòmbia, Gustavo Petro, va celebrar les protestes a la capital del país i va assegurar que “els joves d’arreu del món haurien de citar la ciutadania a una vaga general mundial”. Petro va anunciar l’expulsió de “tota la delegació diplomàtica d’Israel.
Turquia i l’Iran van acusar Israel d’haver comès un “acte terrorista” amb la intercepció de la Flotilla. El ministeri d’Exteriors turc va demanar a les Nacions Unides que “prenguin les mesures pertinents per aixecar el bloqueig il·legal de Gaza, permetre l’entrada d’ajuda humanitària a la regió i garantir la llibertat de navegació”.
El primer ministre de Malàisia, Anwar Ibrahim, va condemnar els fets perquè “aquests vaixells transportaven civils desarmats”, i el primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, va condemnar “enèrgicament l’atac covard perpetrat per les forces israelianes” contra els activistes.
Ibrahim ha acusat el govern israelià de “demostrar un menyspreu absolut no només pels drets del poble palestí, sinó també per la consciència del món”. Així, ha avisat que Malàisia utilitzarà “tots els mitjans legítims i legals” al seu abast per “garantir que Israel rendeix comptes”: “La seguretat i la dignitat del nostre poble són primordials i no permetrem que es vegin compromesos amb impunitat”.
També ha rebutjat la intercepció de la Flotilla el primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, que ha condemnat “enèrgicament l’atac covard perpetrat per les forces israelianes” contra els activistes.
“Preguem per la seguretat de tots aquells que han estat detinguts il·legalment per les forces israelianes i demanem la seva llibertat immediata. Aquesta barbàrie ha d’acabar. S’ha de donar una oportunitat a la pau i l’ajuda humanitària ha d’arribar a aquells que la necessiten”, ha indicat en un missatge a X.
Reaccions de líders europeus
Des de Copenhaguen, on se celebra aquest dijous la cimera de la Comunitat Política Europea, dirigents de països com Irlanda, Noruega o Polònia s’han referit a la qüestió, centrant-se en la importància que els tripulants detinguts siguin tractats “de forma adequada” perquè consideren que “no representen cap amenaça”. Alhora, han apuntat que la missió posa de manifest la necessitat que entri més ajuda humanitària a Gaza a través d’organitzacions com l’ONU.
Un dels que s’ha mostrat més vocal sobre el tema ha estat el líder del govern irlandès, Micheál Martin, qui ha subratllat la importància que Israel tracti “correctament” als activistes detinguts a bord de la flotilla de Gaza, recordant que la seva missió és “humanitària” i que “no representa cap amenaça per a ningú”. En aquest sentit, ha remarcat que iniciatives com aquesta evidencien la urgència de fer arribar ajuda humanitària a Gaza “tan aviat com sigui possible” i sota el paraigua de l’Organització de les Nacions Unides i de la Creu Roja.
Per altra banda, el líder irlandès ha apuntat que, si les detencions dels activistes de la flotilla s’han produït en aigües internacionals -tal com denuncien els integrants de la missió-, Israel ha comès una violació de les lleis marítimes internacionals. De nou, Martin ha remarcat que el tracte que rebin els tripulants és “molt important”, tot i que també s’ha sumat al posicionament recent d’Espanya sobre la missió. “Hem estat reivindicant de forma consistent que aquestes són àrees [les costes de Gaza] que la gent no hauria de visitar pel perill obvi que suposa, crec que la consideració primordial ha de ser la seguretat de tots els que estan a la flotilla”.
Coincidint amb les seves declaracions, el cap adjunt del govern irlandès -anomenat Tánaiste- ha anunciat la convocatòria d’una reunió d’alts funcionaris per discutir l’evolució de la flotilla Global Sumud, així com una conversa amb l’ambaixador d’Irlanda a Israel. “La principal preocupació continua sent el benestar de les persones a bord, inclosos els ciutadans irlandesos”, apunta el Tánaiste en un comunicat publicat aquest dijous.
També s’ha pronunciat sobre la qüestió el primer ministre de Noruega, Jonas Gahr Store, líder d’un país que també va reconèixer l’estat de Palestina en el mateix moment que Espanya. Pel dirigent noruec, la missió “il·lustra la necessitat desesperada de facilitar l’entrada d’ajuda a Gaza”. En aquest sentit, ha insistit que el principal objectiu és fer arribar aquests recursos a la Franja a través de “canals establerts”, facilitant a organitzacions “ben entrenades” com l’ONU que s’encarreguin d’aquesta missió.
De la mateixa manera, ha puntualitzat que Israel ha de respectar el dret internacional i tractar els tripulants de la flotilla d’acord amb aquestes normes.
El primer ministre de Polònia, Donald Tusk, també s’ha referit a la qüestió de la flotilla arran de la detenció d’un membre del seu parlament nacional, Franciszek Sterczewski. Sobre el tema, Tusk ha dit que l’estat polonès està disposat a “ajudar tots els ciutadans del país en situacions difícils i crítiques, no pel fet que sigui diputat”.
Si bé s’ha compromès a brindar “protecció consular”, en línia amb altres líders també ha fet una crida a altres ciutadans del país a evitar aquest tipus de missions. “Després hi ha conseqüències, i les evacuacions són molt costoses”, ha assenyalat.
El Parlament suspèn el ple a causa dels fets
La Junta de Portaveus del Parlament va acordar suspendre el ple amb els vots del PSC, ERC, els Comuns i la CUP. Junts, PPC, Vox i AC hi van votar en contra.El Parlament també va demanar l’alliberament dels detinguts amb els vots de PSC, ERC, Comuns i CUP, mentre que Junts s’hi va abstenir.
La Junta de Portaveus ha aprovat una declaració per demanar “l’alliberament immediat” dels detinguts de la Flotilla, entre ells, la diputada de la CUP Pilar Castillejo. El text també reclama al Govern i a l’executiu espanyol que s’activi la “protecció diplomàtica i consular” mitjançant les “accions que siguin necessàries”. L’últim punt mostra el “rebuig i condemna” davant el “genocidi i els atacs perpetrats contra la població civil així com de qualsevol acció que vulneri la Convenció de Ginebra i al dret internacional humanitari”. PSC, ERC, Comuns i CUP hi han votat a favor, Junts s’hi ha abstingut i la resta de grups en contra. Com que la declaració no ha aconseguit una majoria de dos terços no es podrà llegir al ple de la cambra.
El punt de la declaració que fa referència al “genocidi” a Gaza és el mateix redactat que ja es va llegir aquest dimecres a l’hemicicle just abans del minut de silenci.
La declaració aprovada aquest dijous per la Junta de Portaveus també trasllada el suport a la iniciativa de la societat civil Global Sumud Flotilla que busca portar ajuda humanitària a Gaza i s’adhereix a les concentracions convocades en suport a la Flotilla. Així mateix, expressa “rebuig” cap a les accions dutes a terme per part del govern d’Israel contra la Flotilla.
