El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va defensar ahir a Roma, en el vuitè aniversari del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, el compromís de Catalunya amb l’autogovern i va subratllar la necessitat de superar les tensions del passat amb una visió constructiva basada en la “prosperitat compartida”.
“Catalunya sempre ha tingut una voluntat molt forta d´autogovern. D´afirmar la nostra voluntat política, defensar la nostra identitat, sempre amb una voluntat de solidaritat i de treball conjunt amb la resta de territoris d´Espanya, però d´exercir-lo en el marc d´un autogovern”, va dir durant la seva intervenció al Festival delle Città, un fòrum progressista organitzat per la Lliga de les Autonomes.
Sense esmentar directament l’1-O ni el procés independentista, Illa va al·ludir als darrers anys com una etapa marcada per “fortes tensions” i va apuntar que part del conflicte polític es va agreujar després de la crisi econòmica del 2008, amb “plantejaments polítics molt populistes que oferien solucions màgiques i molt simples a problemes complexos”.
El president català va insistir que aquesta etapa ha de quedar enrere i va apostar per afrontar el present amb una visió reformista i cooperativa.
Durant la visita a Roma, Illa va participar en un diàleg amb alcaldes i presidents regionals de perfil progressista, en el marc del festival.
DECLARACIÓ DE RULL
Per la seva banda, el president del Parlament, Josep Rull, va reclamar al govern espanyol “coratge” per afrontar el conflicte polític català en el 8è aniversari de l’1-O. “Un Estat que abandera causes de la llibertat més enllà de les fronteres també hauria de ser capaç de defensar les causes democràtiques dins”, va assenyalar Rull en una declaració institucional ahir al Parlament.
El president de la cambra va reivindicar l’1-O com una jornada que forma part de “l’imaginari col·lectiu” i va recordar “l’ús de la violència policial i injustificada” de l’Estat, així com la repressió posterior. També va criticar la “rebel·lió judicial” que impedeix l’aplicació total de la llei d’amnistia aprovada fa un any al Congrés dels Diputats.
Rull, que va estar empresonat per formar part del Govern de l’1-O, va lamentar que encara hi hagi dos diputats electes al Parlament – Carles Puigdemont i Lluís Puig – que no puguin tornar a Catalunya. “No ens cansarem de denunciar aquesta injustícia flagrant, ni tampoc el cost personal i familiar que implica, i que gairebé sempre s’oblida”, va remarcar.
Amb tot, el president de la cambra catalana va reivindicar el “dret inalienable” dels pobles a l’autodeterminació i ha assegurat que “no hi ha cap altre camí ni drecera possibles” que els del referèndum.
JUNQUERAS
El president d’ERC, Oriol Junqueras, defensa que “la dignitat del país exigeix memòria i justícia” 8 anys després del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. “Catalunya va ser víctima de la violència d’un Estat que va intentar sotmetre la voluntat d’un poble. Avui encara hi ha represaliats, causes obertes i impunitat”, va afegir al seu compte a la xarxa X.
Junqueras era vicepresident del Govern la tardor de l’1-O i va ser condemnat pel judici del procés. Després de 3 anys i mig a la presó, va sortint-ne gràcies als indults, però continua inhabilitat fins al 2031 per un delicte de malversació.
Illa convida el Papa Lleó XIV a la Sagrada Família
Illa va mantenir una audiència amb el papa Lleó XIV a la Casa Pontifícia del Vaticà. La trobada va servir per explicar-li la “importància” del Mil·lenari del monestir de Montserrat i per convidar-lo a la inauguració de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família el 10 de juny.
La imatge del rei Felip VI, cap per avall davant la la Catedral Nova de Lleida i al Pilar d’Almenara
Amb motiu de l’aniversari de l1-O, diverses entitats independentistes van penjar la imatge del rei Felip VI cap per avall en diferents indrets de la demarcació, com ara la façana de la Catedral Nova de Lleida o al Pilar d’Almenara, a Agramunt. Sota el lema ‘Ni oblit, ni perdó’, es van organitzar diferents actes lúdics durant la tarda a la plaça de la Catedral de Lleida, amb sardanes, música, cants, ball de bastons i la lectura d’un manifest.
