“No és una qüestió del biogàs, ni tampoc de l’eòlica, la solar o dels macroprojectes. És una qüestió d’un atac territorial inèdit i de gran magnitud cap al món rural que si deixem que passi serà irreversible”. El portaveu de la plataforma Pobles Vius, Gerard Batalla, va justificar d’aquesta manera la mobilització per part de setze entitats de Lleida i Catalunya que es veurà materialitzada aquest diumenge amb una gran manifestació a Lleida sota el lema ‘Defensem la terra. Volem Pobles Vius’.
La protesta, que compta amb el suport de més de 150 entitats i nombroses personalitats, sortirà a les 11.00 hores des de Ricard Vinyes, passarà per la seu d’Agricultura i acabarà a les portes de la delegació del Govern, on tindran lloc els parlaments. El manifest de suport a l’acte porta per títol ‘Declaració de Ponent’ i ha recollit un miler d’adhesions. Els organitzadors volen que “marqui un punt d’inflexió” i confien que sigui una jornada nombrosa. Batalla va alertar que les zones rurals pateixen un “embat permanent” que té signes de “colonització” i que es veu agreujat per les “bombolles successives” de macroprojectes energètics que “perpetuen el desequilibri territorial”.
També va afirmar que aquests grans projectes “no estan pensats en funció de les nostres necessitats com a territori, sinó de continuar alimentant un model de poblar el país completament asimètric i centralista” i va recordar que impacten sobretot a territoris despoblats, empobrits i amb una crisi agrícola que fa que siguin vulnerables als processos especulatius. Les entitats reclamen una moratòria al desenvolupament de macroprojectes fins que no es faci un procés de planificació participada pel territori. “No pot ser que mentre es parla de planificació s’estigui fent un Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya que no passa pel Parlament ni es discuteix”. I denuncien que hi ha 2.237 hectàrees de sol amenaçades per plaques solars, que un 70% dels parcs eòlics es troben entre Ponent i les Terres de l’Ebre i que hi ha projectades 18 plantes de biogàs a la demarcació amb capacitat de tractar fins a 500.000 tones de residus a l’any.
