Tot va començar de forma imprevista a Andorra. Uns mesos abans de morir al 2021, Joan Perelada, alcalde històric durant més de 20 anys de la Vall de Boí i principal artífex de la declaració de Patrimoni Mundial, recordava amb emoció no només aquell dia sinó tots els anteriors i posteriors al 30 de novembre. El primer contacte que recorda de la Unesco amb la Vall de Boí va ser el 1996 quan tècnics de l’organisme van assistir a un acte a Sant Quirc de Durro. Però on la cursa cap a la declaració va començar a caminar, segons ell, de forma imprevista, va ser a Andorra un any més tard. El llavors cap de govern andorrà, Marc Forné, va convidar al llavors president de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza, i quan un periodista li va preguntar si el romànic de la Vall podria ser declarat algun dia Patrimoni, Mayor Zaragoza va contestar que la quantitat d’esglésies no era suficient motiu. Allò va “picar” a Perelada que s’ho va prendre com un repte personal i polític, i va encarregar a l’assesora Carme Polo, amb el suport del llavors president de la Diputació, Josep Grau, l’elaboració d’un expedient per a la candidatura. Van començar els viatges a París, seu de la Unesco. El primer projecte, que parlava de paisatge, va ser desestimat i es va canviar a última hora i ja parlava expressament de romànic. L’inspector de la Unesco, Olivier Poison, en va fer una valoració positiva i li va donar l’impuls que faltava. Finalitzaven prop de 4 anys frenètics d’una candidatura en què només hi havien cregut uns pocs, principalment l’alcalde Perelada, mossén Cañada, l’anterior president de la Diputació, Josep Grau, i l’assessora Carme Polo que va elaborar l’expedient. Perelada creia que es va tancar el cercle amb Andorra 10 anys després, quan a proposta d’ell el país veí va impulsar i aconseguir al 2015 la declaració de les falles del Pirineu com a Patrimoni Mundial.
El somni continua sent el retorn de les pintures originals
El somni de la Vall de Boí continua essent el retorn dels originals de les pintures romàniques. La recuperació de l’art que roman fora de la Vall és l’assignatura pendent que podria donar un altre gir històric. El Patrimoni va augmentar el nivell de visitants amb la renovació de la seva oferta després de la declaració, i va ser capaç de començar a autogestionar-se, autofinançar-se, i intensificar la seva relació amb col·lectius com les escoles i el MNAC. S’han invertit 10 milions d’euros en la restauració de les esglésies però encara en queda una de pendent, la de Sant Feliu de Barruera. S’han celebrat els 900 anys de les esglésies de Taüll i s’han inaugurat 2 màppings, dues exposicions successives i una visita virtual en 3D.
