Doctor en Biologia i expert en patologies de fruita, Usall lidera una institució pionera que celebra 40 anys posant la recerca i la transferència tecnològica al servei de l’agricultura, la ramaderia, la indústria i l’aqüicultura.
Quin va ser l’inici de l’IRTA? Per què es va crear?
L’IRTA es crea l’any 1985, tal com deies, ara fa 40 anys, en el moment en què, amb la creació de les comunitats autònomes i la transferència de competències, la Generalitat de Catalunya rep agricultura i recerca. A Catalunya ja hi havia un sector agroalimentari molt important i amb potencial. Es decideix crear un centre de recerca específic per ajudar el sector, amb un model molt modern i trencador: una empresa pública amb més flexibilitat, creada per llei del Parlament (l’únic centre amb llei pròpia, aprovada per unanimitat). L’objectiu era ser una eina al costat del sector per impulsar-lo, i avui és el principal sector industrial de Catalunya.
En aquests moments, després de quatre dècades, la necessitat de la institució és més tecnològica i resposta al canvi climàtic?
Sí. Els primers anys no es parlava gaire de canvi climàtic. L’objectiu era produir més amb menys recursos, intensificar de manera sostenible. Ara el canvi climàtic és una realitat i part important de la recerca va dirigida a mitigació i adaptació, però la tecnologia continua sent un eix clau.
Com afecta el canvi climàtic a les plagues i malalties de la fruita?
El canvi climàtic ha fet aparèixer plagues i malalties noves o ha fet més rellevants algunes que abans no ho eren. La majoria, però, són tradicionals. L’increment de temperatures és el factor principal. Treballem tant en plagues conegudes com en les noves, que són un problema greu de futur.
Des de la institució treballeu en productes no perjudicials per a l’alimentació?
Sí, fa anys que treballem en dues línies. Una, desenvolupar productes respectuosos amb el medi ambient i la salut (biològics, naturals, sostenibles). L’altra, trobar plantes resistents de forma natural a malalties, amb millora genètica tradicional, no modificació genètica. Busquem gens de resistència i els incorporem a les plantes amb creuaments.
Per què encara hi ha sectors de la població reticents a aquestes millores?
Per manca d’informació i per informació inadequada o fake news. Al principi els transgènics eren per a interessos econòmics (plantes resistents a herbicides) i això va generar rebuig. Ara hi ha productes modificats per ser resistents a plagues o enriquits nutricionalment. També tenim l’edició gènica (CRISPR), que no és transgènia, sinó accelerar el que fa la natura. Europa fins i tot preveu treure-la de la llista de transgènics.
Això és modificació genètica o una millora?
És una millora. La natura ja fa canvis genètics espontanis; nosaltres només els accelerem amb l’edició gènica.
L’IRTA ha treballat molt en eficiència del reg i plantes resistents a la sequera. Quines línies seguiu?
Dues línies: tecnologies per fer créixer els conreus amb menys aigua (eficiència del reg, assessorament a comunitats, modernització de canals) i veure quines plantes s’adapten millor o generar noves varietats més resistents. És un procés lent (15-20 anys), com el programa de millora de poma amb Nova Zelanda.
Els canvis varietals en fruita han creat confusió entre productors?
Els productors volen adaptar-se al mercat i al clima. En poma els canvis han estat graduals; en préssec i nectarina hi ha hagut moltes varietats, però al consumidor no li genera problema perquè veu el mateix tipus de fruita. Al productor li dóna més opcions. No ha generat grans conflictes.
Quin paper hi juga el consumidor en la recerca varietal?
És molt important. Els nostres programes de millora genètica busquen el que vol el consumidor (color, cruixent, època…). Adaptar-nos a les seves necessitats és clau.
El consumidor respon a l’oferta del mercat a Lleida?
Sí. Quan presentes varietats amb les condicions que vol el consumidor, el consum augmenta. La davallada de consum de fruita dels últims anys té altres causes però també aquesta. Cal donar al consumidor la fruita al punt adequat.
L’arribada de productes de fora influeix en el consum?
Sí. Ara tenim molta més varietat d’oferta. Si menges una pinya no menges una pera. Per això cal treballar la qualitat gustativa del producte local.
Aquesta competència obliga a un esforç més gran?
Sí. Hem de fer entendre els avantatges del producte local i de proximitat, però també acceptar que el consumidor menjarà de tot i que nosaltres també exportem. La competència pot ser sana.
Les col·laboracions internacionals influeixen en la recerca?
Des del principi l’IRTA busca els millors partners. Primer amb la Universitat de Califòrnia-Davis, després amb Nova Zelanda en millora de poma i pera, Wageningen, Chagas a Irlanda… Busquem centres d’excel·lència i col·laborem. Això ens dona reconeixement i èxit.
L’IRTA treballa en agricultura, ramaderia i indústria. Tots tres eixos estan equilibrats?
També treballem en aqüicultura. Tenim centres repartits i especialitzats. Globalment la recerca reflecteix el pes del sector: primer el ramader (producció de carn i transformació), després el vegetal (fruita, oli…). El porcí és el més important dins dels animals; la fruita i l’oli dins del vegetal.
Després de 40 anys entrem en un nou cicle. Hem de parlar de biotecnologia?
Hem de parlar de totes les tecnologies (biotecnologia, Intel·ligència ArtificIal, digitalització, agricultura de precisió) com a eines per tenir un sector competitiu i sostenible. La recerca ha d’anar un pas per davant.
