Una innovadora anàlisi de sang permet identificar de forma ràpida i precisa les persones portadores de la variant genètica APOE ε4, que és el principal factor de risc per a la malaltia d’Alzheimer. El test, desenvolupat per investigadors espanyols, permet millorar l’avaluació del risc davant de l’Alzheimer, facilita l’estudi de noves estratègies terapèutiques anomenades antiamiloides i obre noves vies per prevenir efectes adversos potencials dels tractaments. La prova és fruit de la investigació de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i del Centre de Recerca Biomèdica a Xarxa (CIBER-ISCIII), en col·laboració amb l’empresa biotecnològica Biocross, que publiquen un estudi a Alzheimer’s research & theratpy.
Els resultats mostren una alta precisió per diferenciar entre persones portadores i no portadores i, gràcies a la quantificació de la proteïna ApoE, permet distingir diversos tipus de portadors, informació que facilita l’estudi de trets genètics associats al risc de malaltia.
L’anàlisi està basada en una tècnica bioquímica senzilla i fàcilment implementable als laboratoris hospitalaris, cosa que ofereix una alternativa accessible, econòmica i amb més sensibilitat i especificitat al genotipat tradicional, assenyala en una nota l’ISCIII.
Els resultats confirmen que un subgrup de les persones analitzades a l’estudi presenta nivells inesperadament baixos d’ApoE4, cosa que planteja nous interrogants sobre l’eventual heterogeneïtat biològica d’aquest gen i el possible impacte en la biologia de la malaltia d’Alzheimer. e4Quant, que és el nom de l’anàlisi, “és una eina prometedora per avançar en la personalització del diagnòstic i els tractaments davant de l’Alzheimer, minimitzant així possibles complicacions associades a la presència de la variant APOE ε4”, segons Miguel Calero, investigador de l’ISCIII i autor principal de l’estudi.
L’equip, en què també va participar l’Hospital Ramon i Cajal de Madrid, assenyala que calen més estudis per investigar la importància clínica de la variabilitat en l’expressió de l’APOE ε4 i el seu impacte en la progressió de la malaltia i la resposta al tractament.
