La ciberinfidelitat proposa aventures amoroses en línia la finalitat de la qual és facilitar el contacte amb potencials infidels i aconseguir una relliscada amorosa. A la ciberinfidelitat no es manté un contacte carnal o presencial però s’utilitzen, però, grans dosis de seducció.
La dependència a la màquina és tan gran que algun dia algú explicarà com van néixer els seus fills amb la següent frivolitat: “Un dia el pare i la mare es van connectar al Facebook i es van fer amics. El pare li va enviar un correu electrònic per veure’ns en un CiberCafè. Quan no estàvem davant del Notebook, xatejàvem pel Blackberry. Així ens vam anar enamorant fins que un cert dia vam decidir compartir els nostres Arxius.
Ens vam ficar al bany i el pare va introduir el seu Pendrive al port USB de la mare. Quan van començar a descarregar-se els Arxius, ens vam adonar que ens havíem oblidat del Software de seguretat i que no teníem Firewall. Ja era molt tard per cancel·lar la descàrrega i era impossible esborrar els Arxius pel que als nou mesos… va aparèixer el Virus”.
La tecnologia està devorant la humanitat i l’amant electrònic ha esdevingut una realitat. Utilitzant un nom i edat fictícia, la coartada és gairebé perfecta per a l’infidel, ja que de vegades l’usuari consumeix el contacte mentre la parella dorm, llegeix o mira la tele. El ciberadulteri està servit sense música per a tots els que es deixen seduir perquè Internet aixeca les barreres de la repressió als infidels… Oh yeah!
