Amb la tornada a la rutina després de l’estiu, moltes persones es fixen l’objectiu de millorar les seves dietes i menjar millor, però, quan arriben al supermercat, es troben amb una sorpresa: menjar sa aparenta ser molt més car. Un estudi recent recolzat per la SENC revela que fins a un 73% dels consumidors perceben que omplir el carro amb aliments saludables com a fruites, verdures, peix o oli d’oliva pesa cada vegada més en la seva butxaca.
El consumidor percep aquesta diferència perquè la majoria dels aliments bàsics d’una dieta equilibrada com a oli, llegums, peixos, fruita han sofert pujades molt més intenses que els ultraprocessats. Així, els ultraprocessats guanyen per preu, comoditat i context: menjar sa és l’opció més difícil en un context cada vegada menys balancejat.
Ho confirmen les dades, a pesar que la inflació s’ha moderat aquest estiu després d’anys de galopant pujada, els aliments frescos com a fruites i verdures segueixen un 17% més cares que fa un any i les carns un 10% més. Per tot això, l’OCU xifra el cost mitjà de la cistella en un rècord de 6.342 euros a l’any.
Aquesta situació es trasllada als supermercats de tota Espanya. Un estudi realitzat pels experts en nutrició de FITstore on es compara una cistella setmanal “saludable” composta per fruita i verdura fresca, llegums, oli d’oliva, peix, ous, iogurt natural, fruita seca o pa integral, i una altra, “de menjar precuinat”, basada en ultraprocessats de menor qualitat (per exemple, brioixeria i snacks, refrescos, plats preparats, embotits, cereals ensucrats i pans de motlle) revela una substancial diferència de preus.
El resultat és clar: la cistella saludable surt entre un 12% i un 18% més cara que l’orientada a productes de menor qualitat, depenent de la ciutat i del supermercat. Aquesta diferència s’atribueix a l’encariment acumulat de frescos clau com a fruita, verdura, peix i a la volatilitat de l’oli d’oliva.
El fenomen no és només espanyol. La FAO i els seus socis calculen de manera periòdica el “cost d’una dieta saludable” a escala global, i els seus informes més recents mostren que el preu d’una dieta saludable va augmentar progressivament després de la pandèmia i la guerra a Ucraïna.
L’IPC general pot semblar estable, però no mesura el que sent una cistella plena d’aliments frescos. Si la teva dieta es basa en fruita, verdura, peix o oli, l’impacte de la inflació és molt major que en la de qui plena el carro amb ultraprocessats, que solen mantenir preus més estables i, a més, compten amb promocions freqüents.
La volatilitat dels frescos dispara la despesa i l’oli d’oliva és el millor exemple: en els dos últims anys ha arribat a encarir-se més d’un 70%. Que un aliment essencial per a la dieta mediterrània passi a ser gairebé un producte de difícil accés és un símptoma preocupant. Això empeny a moltes famílies a recórrer a alternatives menys comunes i allunyades de la nostra dieta mediterrània.
Nous hàbits que no ajuden
A aquest escenari se suma un canvi en els hàbits socials. Cada vegada es prioritza més la rapidesa i la comoditat en les rutines diàries, la qual cosa porta al fet que moltes persones triïn opcions llestes per a consumir abans que cuinar amb productes frescos. Aquesta lògica individualista, centrada en “resoldre ràpid“, dificulta mantenir una alimentació equilibrada i reforça el domini dels ultraprocessats en la cistella de la compra.
Per a fer front a aquesta conjuntura, els experts donen consells sobre com abaratir la compra sana:
- Planificar menús setmanals i evitar desaprofitament.
- Apostar per llegums, verdures de temporada i cereals integrals.
- No menysprear congelats: el valor nutricional és similar al fresc.
- Comprar a granel i comparar preus entre cadenes.
Malgrat aquestes diferències de costos, els experts en nutrició insisteixen que invertir en menjar de qualitat és invertir en salut: Una dieta equilibrada redueix riscos d’obesitat, diabetis o problemes cardiovasculars, i millora l’energia i el descans; el que suposa la millor inversió a llarg termini i compensa amb escreix el sobrecost actual.
