El Parlament Europeu ha comprovat la validesa de totes les signatures de les dues mocions de censura contra la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, presentades pels grups dels Patriotes per Europa i per l’Esquerra, i decidirà el proper 1 d’octubre quan es debatran i votaran.
Segons ha comunicat el servei de premsa de l’Eurocambra, la presidenta, Roberta Metsola, ha informat tots els eurodiputats que s’han registrat les dues mocions de censura, amb 72 firmes en el cas de l’Esquerra i 85 al dels Patriotes (ultradreta).
El proper pas serà el proper 1 d’octubre, quan la Conferència de Presidents -que reuneix Metsola juntament amb els líders de tots els grups polítics- decideixi l’agenda del proper ple, que se celebra entre el 6 i el 9 del mateix mes.
Segons les regles de procediment, les mocions de censura s’han de tramitar en el ple immediatament posterior al seu registre, per la qual cosa totes dues s’haurien de debatre i votar aquesta mateixa setmana. La líder de l’Esquerra, la francesa Manon Aubry, va insistir en roda de premsa que les dues mocions tracten temes fonamentalment diferents i, per tant, requeriran dos debats separats.
Draghi critica la lentitud europea per “competir”
L’expresident del Banc Central Europeu (BCE) i exprimer ministre italià, Mario Draghi, considera que “no és realista” que la Unió Europea s’allunyi del mercat dels Estats Units malgrat els aranzels imposats per Washington a les seves importacions, però va considerar que l’acord comercial amb el Mercosur pot oferir un alleugeriment als exportadors.
Draghi es va pronunciar així en una conferència amb motiu del primer aniversari de la presentació del seu informe sobre la competitivitat de la Unió Europea, en què va subratllar que els reptes per al bloc han augmentat l’últim any mentre que els fonaments del seu creixement -l’expansió del comerç- s’han debilitat encara més.
Draghi va criticar en particular la “lentitud” de la UE a l’hora d’actuar per reforçar la seva competitivitat en comparació amb rivals com la Xina o els Estats Units i va titllar de “complaença” justificar-la amb “excuses” com la complexitat de la Unió Europea.
