Els menús especials per intoleràncies i al·lèrgies alimentàries o per factors socioculturals com la religió o el vegetarianisme i el veganisme han augmentat en els menjadors dels col·legis i ja suposen entre el 10% i un 15% de les preparacions de les empreses de restauració col·lectiva escolar.
Així ho explica el portaveu de la patronal Food Service España, Mario Agudo, qui indica que “fa 20 o 25 anys no existia el ventall que hi ha ara de dietes especials adaptades”, en part “perquè es realitzen més diagnòstics mèdics sobre la salut dels nens”.
A més -afegeix-, la restauració col·lectiva per a col·legis “ha de ser permeable a les exigències socials, encara que suposi una complicació per a una cuina gestionar no sols un menú basic, sinó altres 10 o 20 amb especialitats” i, tot, sota “tres pilars: sostenibilitat, salut i nutrició”.
Les empreses agrupades en Food Service España serveixen o elaboren en els propis col·legis cada dia 15 milions de menús, el 70% dels consumits en els centres educatius espanyols; dels 30.000 treballadors que empren, 2.000 són nutricionistes que s’encarreguen d’assegurar l’equilibri nutricional dels plats, segons Agudo. El passat 16 d’abril, el Govern va publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el Reial decret de menjadors saludables i sostenibles, una normativa que entrarà en vigor el mateix dia de 2026, ha precisat Cristina Rodríguez, del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de Madrid (Condinma). El seu objectiu és que els centres educatius assegurin el consum diari de fruites i verdures fresques, ofereixin més peix i llegums i eliminin les begudes ensucrades. Agudo apunta que les empreses dedicades al càtering han fet ja els deures sobre el que postula aquest marc legal: “Estem treballant des de fa molts anys en la línia d’oferir menús equilibrats”.
Des de l’empresa de restauració col·lectiva Serunión, un portaveu destaca la proposta dels seus menús “s’alinea amb el nou reial decret”, i que la seva oferta inclou “projectes educatius com l’escola Nutrilab”, per a “capacitar als estudiants per a prendre decisions sobre la seva alimentació al llarg de la seva vida”.
Rodríguez precisa que, després de les vacances estivals, quan “l’alimentació està menys reglada”, la tornada a l’escola hauria de suposar per als nens reprendre una “planificació de menjars d’acord amb uns bons hàbits d’alimentació”.
Lamenta que, en alguns centres educatius, davant una pujada dels preus dels aliments, ajustin la qualitat dels seus menús “per a abaratir costos” i, “desgraciadament, augmenten el nombre de vegades que posen, per exemple, pasta i arròs en detriment del número que incorporen verdura i fruites que són productes més cars”.
Agudo, per la seva part, esmena que “la pujada sostinguda de les matèries primeres, com va ocórrer després de l’inici de la guerra a Ucraïna”, ha obligat les ermpreses de restauració col·lectiva a “ser molt competitives, però sempre garantint un preu assequible per a un gran nombre de butxaques”.
