Avui, 13 de setembre, és el Dia Internacional de la Xocolata, per la qual cosa bé mereix un comentari especial per part meva com ‘addicte’ que sóc d’aquest exquisit ‘aliment dels déus’, com en deien els asteques. El 1995, els francesos ja havien decidit celebrar-ho tal dia com avui, coincidint amb el naixement de Roald Dahl, autor de ‘Charlie i la Fàbrica de Xocolata’.
La veritat és que no és suficient un únic dia de la xocolata, perquè cada dia són perfectes per gaudir-ne. Des de la meva més tendra infància, la meva mare em recorda la passió que sempre he sentit per la xocolata. Els berenars de pa amb xocolata encara els recordo amb feliç nostàlgia. Nutritiu i intens, un consum regular de xocolata negra, amb un percentatge superior al 70% de cacau, aporta molts beneficis.
D’acord amb provats estudis científics, pot combatre la diabetis, és bo per a la pell, ajuda a aixecar l’ànim, millora el rendiment físic, és bo per a la tos, millora la visió, afavoreix l’aprenentatge i, en contra de la vella creença, no s’engreix. A més, veure i menjar xocolata genera la resposta emocional més intensa, en fi, que el cervell es veu més seduït per la xocolata que per una imatge eròtica, per exemple.
La xocolata ens torna bojos perquè el seu consum produeix un augment de dopamina, coneguda com l’‘hormona de la felicitat’. La música també es fa ressò d’aquest aliment tan especial: al marge de l’hortera pasdoble de ‘Paquito el chocolatero’, hi ha delicioses cançons fins i tot de Tom Waits que lloen les propietats. Gaudim, doncs, d’aquest gran aliat en salut i ànim, en una jornada deliciosa amb gust de xocolata… Oh yeah!
