Diada discreta

La manifestació de la Diada de Catalunya d’enguany ha estat la més discreta des d’abans de l’inici del ‘procés’, malgrat que l’independentisme català va deixar clar que inclús en els moments de més desmobilització encara pot posar milers de persones al carrer. Venint d’on venim no es pot parlar d’èxit, però tampoc s’ha de percebre com un fracàs sinó com un impàs que cal viure i superar. El moviment independentista s’ha de replegar, ha de tornar a la base i la societat civil ha de tornar a tenir el protagonisme. Cal renovar els lideratges socials i polítics. No tinc res contra Lluís Llach, ans al contrari, però representa un moment que ja ha passat i per mirar cap al futur fan falta cares noves amb idees noves. No s’ha d’oblidar l’1 d’Octubre ni tot el que hem viscut aquests anys. El moviment independentista n’ha d’aprendre, extreure’n conclusions per no repetir errors, però també ha d’assumir que aquesta etapa històrica ha passat. Ara cal començar a caminar de nou i farà costa amunt. Sempre n’ha fet. I pel camí cal defensar la llengua a capa i espasa i no hi ha eina millor que la independència per garantir la supervivència del català. Ja arribarà el moment de tornar a omplir els carrers perquè motius no ens en falta ni ens en faltarà, ens ho ha demostrat la història sobradament. Llavors tornarem a lluitar i tornarem a vèncer. Bé, millor deixem-ho en què tornarem a lluitar…