L’independentisme va fer ahir una crida a “desobeir” la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la parcialment el decret que pretenia blindar el model d’escola en català. “Si l’Estat i els seus tribunals volen imposar-nos aquesta sentència, desobeïm. Desobeïm a les aules, als carrers i a les institucions, perquè cap jutge ens ha de dir en quina llengua hem de parlar ni quina escola hem de tenir”, va clamar el president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Lluís Llach des de l’escenari situat a la rambla de Santa Mònica de Barcelona.
Ho va dir al final de la manifestació que les entitats independentistes van convocar per l’11 de setembre i que aquest any va emplenar carrers de Barcelona, Girona i Tortosa. A la capital catalana, la pluja que va obligar a suspendre i modificar diversos actes de la Diada al matí va donar una treva i va permetre celebrar la protesta unitària de l’ANC, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Consell per la República, la Intersindical i el CIEMEN. Llach, en nom d’aquestes entitats, va fer una crida a la ciutadania per defensar la llengua catalana. “Perquè el català és i serà la llengua nacional de Catalunya. Tan senzill com això”, va dir.
“Tenim més motius que mai per defensar la nostra llengua, l’ànima de la nostra nació”, va advertir, i va demanar a la ciutadania un “compromís individual i col·lectiu per mantenir-ne l’ús”. “Us animem a enfortir-ne la vitalitat i continuïtat com a eix vertebrador de la nostra nació. I si ho fem tots plegats, no en tingueu cap dubte, guanyarem”, va concloure.
El president de l’ANC va assegurar que tant a aquesta sentència, a litigis com el de l’art de Sixena o a l’estat del servei de Rodalies de Catalunya només s’hi pot respondre “amb una defensa aferrissada”. “Per a aquesta defensa necessitem organitzar-nos, enfortir-nos, estructurar la nostra lluita no violenta i recordar que davant la vulneració de drets fonamentals tenim el dret a la desobediència cívica”, va afirmar.
“L’èxit de l’1 d’octubre va raure en la desobediència”, va recordar, i va demanar als partits “que ja existeixen o als que puguin arribar” la unitat de la manifestació d’aquesta Diada. “Som entitats diverses, diferents i, a vegades, ens contradiem en les decisions puntuals. Però quan hem de parlar del futur d’una Catalunya lliure, ens agafem de les mans, perquè sabem que els uns sense els altres no arribarem enlloc”, va assenyalar. És per això que els va exigir trobar “camins d’entesa” per recuperar l’esperit de fa una dècada i retornar a les institucions “el seu paper vertebrador de les aspiracions nacionals del nostre poble”. “Sense la força del carrer, l’independentisme mai no tindrà majories sòlides al Parlament”, va avisar.
La marxa d’aquest dijous, que a Barcelona va recórrer el passeig de Colom, va reclamar un any més la independència de Catalunya en forma de república i “construir una resposta col·lectiva, sostinguda i compromesa” pels drets del país, va recordar Llach. Ho va fer sota el lema ‘Més motius que mai’. “Reivindiquem la independència no sols com un dret legítim de la nostra nació, sinó també com l’eina que ha de garantir els drets col·lectius que se’ns neguen: el dret a un habitatge digne, a una feina de qualitat, a una vida sostenible en el mateix territori de la nostra nació”, va proclamar el president de l’ANC.
En canvi, va contraposar, es viu una “vulneració dels drets fonamentals de Catalunya i contra Catalunya” de forma “constant, planificada i escandalosa”. Ho va dir pel dèficit fiscal de la Generalitat, els casos de corrupció que esquitxen membres dels successius governs espanyols, la negativa d’alguns tribunals –com el Suprem– a aplicar la llei d’amnistia i la persecució a independentistes.
La multitud que es va aplegar fins al punt d’arribada de la manifestació va emplenar la part baixa de la Rambla i la plaça del Portal de la Pau d’estelades i reivindicacions com la independència i el model d’escola catalana. “1 d’octubre, ni oblit ni perdó” i “ara i sempre, l’escola en català” són alguns dels clams que més s’han repetit mentre feien onejar banderes i pancartes. A banda de les entitats que van organitzar la manifestació, van pujar a l’escenari representants d’Unió de Pagesos, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca i independentistes a qui no s’ha aplicat l’amnistia.
L’acte va acabar amb ‘Els segadors’ interpretat per l’artista nord-català Julien Leone i la vallesana Marta Shanti i el desplegament d’una gran imatge del rei Felip VI cap per avall damunt de l’escenari. Segons els diferents cossos policials, van participar a la manifestació d’enguany unes 41.700 persones: 28.000 a Barcelona, 12.000 a Girona i 1.700 a Tortosa. És una xifra inferior a les 73.500 de l’any passat, que també va ser una protesta descentralitzada entre la capital catalana, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa. L’ANC va xifrar en més de 100.000 els participants.
