La Nau Central de la Seu Vella va acollir ahir l’acte institucional de la Diada nacional de Catalunya a Lleida, una celebració que va estar marcada per la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’anul·lar part del decret del català a l’escola. Els representants institucionals tenien molt clar el missatge que volien transmetre, i aquest no va ser altre que la defensa de la llengua i la convivència, però també la reivindicació nacional. L’acte va començar a les 12.20 hores amb dos joves lleidatans de l’Escola Superior de Música de Catalunya interpretant una peça amb gralla i timbal de diferents fragments musicals entrellaçats del Llibre d’Orgue de Lleida i amb la Coral Maristes Montserrat cantant ‘D’un temps d’un país’.
La delegada del Govern a Lleida, Núria Gil, va ser l’encarregada d’obrir els parlaments i ho va fer apuntant que el català ha de ser una llengua inclusiva i transversal. La delegada també va defensar la llengua com “un patrimoni compartit”. Tot això mentre demanava treballar per millorar econòmicament les comarques de la demarcació i apel·lava a no deixar ningú enrere. Abans que el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, pugés al faristol a fer el seu discurs, el Cor Tradicional i Popular de Lleida, sota la direcció d’Heura Gaya, va dur a terme la interpretació musical ‘Cançons de panadero’. En la seva intervenció, Talarn va fer una crida a “no perdre la memòria i la llengua” i va recordar que “l’Onze de Setembre ens reporta a uns fets històrics concrets: la Guerra de Successió i l’abolició de les constitucions catalanes fins aleshores vigents”.
Talarn també va mostrar la seva preocupació pel “descens de l’ús de la llengua catalana en els grans espais socials” i va afirmar que “volem lluitar per revertir això”. A més a més, va utilitzar les paraules de l’expresident Enric Prat de la Riba per destacar que “la llengua és l’ànima de la nació”. Talarn va acabar el seu discurs apel·lant a la pau i a posar fi a “les guerres, atrocitats i genocidis” que hi ha a Gaza o Ucraïna, un discurs que van compartir tots els càrrecs polítics durant els seus parlaments. L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va començar el seu discurs presumint de la singularitat lleidatana. “Una d’aquestes és la nostra llengua i el català a Lleida ens defineix. Si som com som és perquè som de Lleida”, va destacar el paer en cap, que també va defensar la necessitat de preservar la llengua i donar-la a conèixer des de l’àmbit educatiu.
El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, que va ser el darrer a parlar, va ressaltar “l’accent propi” que té la llengua a les comarques de Ponent i va reivindicar la Diada com una jornada per “defensar la nostra història i abraçar els nostres símbols”. El conseller va reivindicar la necessitat d’una “Catalunya cohesionada, en xarxa, on les comarques de Lleida i la seva capital tinguin el paper que es mereixen” i va destacar la tasca de les institucions i de la gent que hi treballa en la defensa del bé i servei comú. El titular d’Agricultura també va fer una crida per arribar les infraestructures i els serveis públics bàsics al món rural, per generar “riquesa” al territori. L’acte va acabar amb la Coral Maristes Montserrat interpretant ‘El cant de la senyera’ i ‘Els segadors’, i amb l’ofrena floral per part de les autoritats al monòlit en record a les víctimes del 1707, situat al costat del pont llevadís del Turó de la Seu Vella. D’altra banda, la CUP va fer una manifestació pels carrer de l’Eix Comercial sota el lema ‘El combat és sempre ara!’.
TENSIÓ EN L’OFRENA AL CONVENT DEL ROSER
Com és habitual, l’antic convent del Roser va concentrar la majoria d’entitats polítiques, socials i esportives de la ciutat que van fer la tradicional ofrena flora. Durant l’ofrena, es van produir moments de tensió entre membres de la CUP i d’Aliança Catalana. L’enfrontament va obligar els Mossos d’Esquadra a intervenir, situant una barrera, per posar pau i evitar que el conflicte anés a més.
