“La paraula pot construir ponts o aixecar murs”. Així ho va dir ahir la lingüista forense Sheila Queralt en un acte a la llibreria la Fatal de Lleida amb motiu de la presentació del seu llibre ‘El poder de les paraules’ (Ara llibres).
En un acte conduit pel director de LA MAÑANA, Francesc Guillaumet, la lingüista de Balaguer va desgranar a mode de conversa les qüestions bàsiques de la comunicació. El que s’escriu, però també el que no s’escriu, els silencis, les pauses i els gestos són alguns dels elements amb els que es fixa Sheila Queralt a l’hora d’analitzar els textos al Laboratori SQ Lingüistas Forenses que dirigeix. Queralt comença el llibre parlant de la comunicació en l’amor, però també en el desamor, en el moment en què sorgeixen els conflictes de convivència i recomana una comunicació “asertiva” que escolti l’altre i el tingui present. En aquest punt també s’endinsa en els “estafadors de l’amor”, unes persones que amb la irrupció del món digital intenten aprofitar-se de les seves víctimes adulant-los des de bon principi per guanyar-se la confiança. El mateix passaria amb el ciberassetjament, uns casos en els que sovint són menors els qui estan en perill i on el modus operandi dels delinqüents també passa per guanyar-se d’antuvi la confiança de la canalla. Estar pendents de tot això és vital, va dir Sheila Queralt, per evitar mals majors. Al llibre també parla de com evitar el conflicte quan en una conversa apareixen els estereotips o quan una família discuteix sobre qui s’ha de quedar la vaixella de la padrina, un element que volen tots els membres i que fa aflorar el que l’autora anomena “cortesia mal dissimulada”. Com afrontar la conversa amb “cunyats” que saben de tot (en aquest cas reconduint la conversa cap altres temes) o amb amics que no ho són tant i que tendeixen a utilitzar el “sarcasme” o una mal dissimulada competència “soterrada”, són altres de les qüestions que aborda l’autora en aquest llibre.
Dirigir-se a l’administració també és un dels punts que Sheila Queralt aborda al llibre per entrar després a la comunicació amb el metge. En aquest punt la lingüista de Balaguer aconsella als professionals de la medicina que han de comunicar amb paraules planeres que serveixin per generar “confiança” amb el pacient. Tant important és això (sosté) com una bona diagnosi. I és que sovint el lèxic mèdic es fa incomprensible per la majoria de pacients i acostuma a generar més tensió al malalt.
El llibre acaba amb un apartat on s’analitza el poder dels titulars a la premsa i l’aparició del “clickbait”, un titular que sovint té poc a veure amb el que s’explica perquè el que vol és que el lector entri a llegir una notícia que a voltes té poc a veure amb el que presenta. Per això l’autora aconsella els lectors que siguin crítics i ho fa extensiu, també, al món de les xarxes socials, que massa vegades contribueixen a la desinformació.
