L’Ajuntament de Lleida va aprovar en sessió plenària del 25 de juliol l’avanç del nou POUM de la ciutat. Fa set anys es va aturar la seva tramitació i ara s’ha tingut de reiniciar de nou tot l’expedient. Segons la normativa vigent a partir del moment de l’edicte en les publicacions oficials hi haurà dos mesos per presentar les al·legacions corresponents. Tanmateix, aquest avanç va lligat al compliment normatiu que estableix la participació ciutadana en la formulació del planejament. A data d’avui, malgrat haver-se aprovat l’expedient el 25 de juliol, encara no s’ha fet públic l’edicte, ara bé un cop transcorregut el mes d’agost, mes pràcticament inhàbil, no pot tardar poder llegir l’edicte en els butlletins oficials.
L’escenari urbanístic ha canviat molt des de l’última revisió, la crisi econòmica-financera ha tingut uns efectes molt grans en el planejament de las ciutats. Sense fer un llistat exhaustiu, ara hi ha nous operadors que abans no hi eren, la Sareb (el banco malo), les Socimi (Societats Anònimes Cotitzades d’Inversió Immobiliària), els Fons d’Inversió exclusivament immobiliaris i la venda d’hipoteques per part de la banca a Fons de Titulització que converteixen les hipoteques en títols financers de renda fixa. Totes aquestes noves entitats financeres de tipus immobiliari tenen incidència en la demanda d’habitatges (habitatges com a inversió, com a acumulació) i de retruc en el nivell de preus.
Paral·lelament, una altra bombolla immobiliària com la llarga de principis de segle ja no tornarà mai més, no oblidem que durant aquells anys la majoria del temps els tipus d’interès estaven més alts que ara, en resum, podran haver bombolles però molt més curtes en el temps. Cada cop més els actius reals s’assemblen als financers. Tot això ha implicat i implicarà encara més que les plusvàlues urbanístiques no desapareixeran, però si seran inferiors a les de la bombolla. I això sí que s’haurà de tenir en compte per part de l’Ajuntament, l’urbanisme ja no es podrà finançar amb les plusvàlues que generarà, sinó amb una millor gestió pressupostària dels recursos corrents, de capital i financers, en definitiva, dels ingressos i també d’un canvi en les despeses buscant un major equilibri entre les despeses corrents i les d’inversió. Parlant d’ingressos el POUM s’aprovarà quan farà com a mínim dos anys que s’hauran acabat els Next Generation (s’acaben el 31 de desembre de 2026). Aquests ingressos europeus s’han de considerar ingressos extraordinaris, la qual cosa fa encara més important aquesta nova gestió pressupostària que estem propugnant.
L’Ajuntament pot fer realitat aquesta nova forma d’utilitzar el pressupost perquè en aquests moments està sanejat. Durant els anys de govern republicà es va baixar molt el deute viu i ara l’endeutament està en uns nivells gens preocupants. Concretament, a 31 de desembre de 2024, segons el Ministeri d’Hisenda, el deute viu (bàsicament significa deute financer, no deute ordinari com factures de proveïdors encara no pagades) era de 97,5 milions d’euros, molt per sota del total dels ingressos corrents o ordinaris. Tanmateix, és preocupant el deute del Parc Agrobiotech i de l’Empresa Municipal d’Agenda Urbana, que entre els dos sumen més que el deute de l’Ajuntament sol.
En síntesi, la revisió del POUM arriba en uns moments de situació financera no dolenta, per tant la nova gestió pressupostària serà fàcil executar-la, considerant només els ingressos ordinaris, els extraordinaris són temporals.
