La desfilada militar de dimecres passat a la plaça de Tiananmen de la capital xinesa feia federat. Encara provocava més basarda veure el president Xi Jinping, acompanyat pels seus homòlegs rus i nord-coreà, Vladímir Putin i Kim Jong-un. El desplegament pornogràfic de tropes i armament d’última generació és un gest intimidatori, per molt que el líder xinès digués que “avui, la humanitat es torna a trobar davant d’una elecció: pau o guerra, diàleg o confrontació, cooperació de benefici mutu o jocs de suma zero”. El que vostè digui, senyor Xi Jinping. Tanmateix, no només ens hem de preocupar per l’ostentació militar xinesa. No és gens menys amoïnador que el parlament alemany hagi aprovat una llei que recupera el servei militar obligatori si no s’assoleixen els objectius de reclutament voluntari. El Govern espanyol ha dit que aquí no passarà, és a dir, preparem-nos perquè passi. Haurem de tornar als anys que el jovent se les empescava totes per fugir de la mili. En alguns pobles feien derrames veïnals per redimir els seus joves de l’allistament. Els historiadors Ramon Bernaus i Sánchez-Agustí, expliquen que en alguns pobles d’alta muntanya, on els rectors ho permetien, s’inscrivien al registre barons amb nom de dona per eludir la quinta. Ara no serviria. Una corranda de 1860 relata els plors de les mosses per la marxa dels fadrins: “Per quin motiu a la quinta / tot lo jovent feu anar? / Pares i mares d’Espanya / que teniu fills per casar, / mireu’s que amb 400 duros / lo fill podeu llibertar. / Veneu quant tingueu a casa / sense que us quedi un llençol. / Pietat per les fadrines / que queden sense consol”.
Sessió: No iniciada
