A més d’alcalde de Lleida durant dos períodes, Ramon Castejón també va ser president de la Diputació de Lleida, diputat a Corts i governador civil de Barcelona, Pamplona i València. No es va desviar mai del seu “republicanisme possibilista”, liderat per Emilio Castelar, del qual eren amics i admiradors tota la família. Tant és així que el germà gran, el notari Antoni Castejón, va batejar el seu fill primogènit amb el nom d’Emili. La tradició ha perdurat i a la tertúlia del Molí Vell hi havia Emili Castejón, hereu dels honors a Emilio Castelar, president de la Primera República i diputat a Corts per Lleida. Com Castelar, els Castejón no eren anticlericals. Eren republicans catòlics. L’11 de maig de 1873, Ramon Castejón, que era un gran orador, digué durant la presentació d’una esmena constitucional sobre les llibertats personals: “Y no sería extraño que andando el tiempo dijesen que los españoles podrían profesar libremente sus ideas y ejercer el culto que quisieran”. En l’aspecte social, Ramon Castejón fundà una entitat de prevenció o societat obrera de socors mutus (1854). A banda de la llibertat de cultes va promoure sense èxit l’abolició de les quintes, un sistema de reclutament profundament injust. Pere i Ramon Castejón es van alçar en rebel·lia l’octubre de 1869 contra el reclutament d’una lleva de 40.000 mossos. El tarannà decidit i valent va significar que per dues vegades Ramon Castejón es va haver d’exiliar. Va poder tornar a Lleida en ser amnistiat pel general Prim. Els Castejón donen tema per no acabar.
Sessió: No iniciada
