Gràcies a la ciència l’esperança de vida augmenta constantment; cada vegada vivim més anys. En l’època dels nostres avis eren escassíssims els que passaven dels 90. A l’Arnau, fa 40 anys operar un malalt de més de 90 anys era un fet extraordinari. L’any 1950 el 8% dels catalans tenien més de 65 anys, avui passen del 20%. El 1985 el nombre de centenaris era de 180 persones; el 2011 ja eren 1.350 i avui a Catalunya hi han 2.917–més del 80% són dones–, dels quals 245 passen dels 105 anys. Aquest increment anual de l’esperança de vida amb qualitat és un aspecte positiu que ens permet gaudir de la vida molt més anys. Ara bé, com a societat no podem seguir igual, hem de ser realistes i adaptar-nos a aquest canvi tant revolucionari i treure’n beneficis. Esmentaré alguns aspectes importants:
Per una banda la sostenibilitat de les pensions. L’edat de jubilació i de cobrar la pensió es va decidir que fora dels 65 anys perquè aleshores hi arribaven un baix percentatge de persones. Fer demagògia exigint rebaixar l’edat de jubilació és abocar-nos al col·lapse social, encara que agradi a molta gent. A França, que era de 62 anys, el govern ja va preveure la crisi i va aprovar el 2023 –sense passar pel Parlament perquè sabia que no ho aconseguiria–, amb molta contestació popular i pèrdua de suport electoral, apujar-la fins els 64 anys el 2030. Avui França pateix greus problemes econòmics i està pendent de nous ajustaments.
A España es va retardar la jubilació dels 65 als 67 anys –hi arribarem el 2027– aprofitant la greu crisi econòmica del 2011 i aplicant-la a poc a poc per ser més acceptable per la gent. Hi ha qui proposa com a suficient per sostenir la societat del benestar treballar la meitat de la vida, 50 anys, calculant que no es fa en els 25 primers anys –els universitaris– ni en els 25 darrers, considerant que la majoria de la població arribarà a centenària. Per altra banda és molt important tenir en compte com omplir el temps de jubilat. S’ha de donar un sentit a la vida per viure amb plenitud. S’aconsegueix amb els locals per jubilats per jugar al dominó o a cartes i amb els viatges del Inserso? Sentir-se útil evita el buit existencial. Fent voluntariat n’és una manera. Els jubilats: no és lògic que revertim a la societat els nostres coneixements, essent més útils que no sols consumint? Les persones grans tenim un bagatge d’experiències vitals, un talent sènior que la societat ha d’aprofitar i no menystenir.
S’està plantejant deixar treballar a temps parcial i continuar cobrant la pensió, sumant les empreses i organitzacions l’energia de la joventut amb l’experiència, criteri i lideratge dels grans, transmetent el coneixement adquirit a les noves generacions. S’ha d’evitar que això perjudiqui els joves, dificultant l’accés a la feina, a l’ocupar llocs de treball. Les persones grans no han de manar ni dirigir la societat, sinó aconsellar per tal que els joves puguin encertar en les millors decisions. Tinc l’esperança que sabrem canviar i aprofitar-les.
