A ‘The Life of a Showgirl’, el nou àlbum de Taylor Swift, la cantant es converteix en Ofèlia, personatge del ‘Hamlet’ de William Shakespeare, recreant a la portada la tràgica escena de la seva mort, dedicant-li un dels temes i aprofundint en el seu enigmàtic vincle creatiu amb el dramaturg anglès.
La referència no és casual, ja que la primera cançó d’aquest dotzè disc es titula, precisament, ‘The Fate of Ophelia’ (‘El destí d’Ofèlia’), segons va revelar la pròpia Swift al pòdcast ‘New Heights’, presentat per la seva parella, el jugador de futbol americà Travis Kelce i el seu germà, Jason Kelce.
“Vols que parlem sobre ‘Hamlet’? (…) Potser ell (Travis) no ho hagi llegit, però li ho he explicat, així que sap el que ocorre”, va comentar la cantant a programa, deixant entreveure la seva preferència per les obres de Shakespeare.
A l’obra de 1603, Ofèlia, enamorada d’Hamlet, embogeix amb la mort del seu pare i, després de caure mentre recollia flors, acaba ofegada en un rierol i taral·larejant melodies fins al seu últim alè.
DARRERE L’ESCENARI
Aquesta tràgica escena (al final del quart acte) és la que Swift emula a la caràtula de ‘The Life of A Showgirl’, que es publica el pròxim 3 d’octubre, i que, segons va detallar al pòdcast dels germans Kelce, parla sobre la seva vida darrere dels escenaris. “Això és el final de la meva nit. Quan estic de concerts, cada dia és el mateix, només que en una ciutat diferent. I el meu dia sempre acaba amb mi en la banyera”, va dir Swift.
A la imatge, l’artista estatunidenca apareix amb un vestit de pedreria i submergida en l’aigua, a excepció de les seves nines i el seu rostre, que mira cap a la cambra, en una reinterpretació moderna del quadre ‘Ofèlia’ (1851-52), del pintor britànic John Everett Millais, exposat en la Tate Britain de Londres.
L’obra prerrafaelita, també inspirada en Hamlet, és un dels grans reclams de la galeria londinenca i la seva bellesa acapara totes les mirades dels visitants que passegen per la sala, on l’’efecte Taylor’ sembla no haver arribat (encara).
Enfront del quadre, la guia d’art Helena Shore explica que ‘Ofelia’ i tot el simbolisme que tanca és el resultat de com Millais va imaginar l’escena, perquè a l’obra de Shakespeare es compta de manera indirecta, la qual cosa permet nombroses interpretacions artístiques. “La gent inevitablement aportarà la seva pròpia visió, com ha fet (Taylor) Swift, a la història d’Ofèlia (…) i hi haurà moltes més imatges que es copiïn i es redefineixin amb el temps”, assegura Shore. La pròpia Tate Britain va incidir aquesta setmana en la comparació del quadre de Millais i la portada de Swift a la xarxa.
