Arran del suïcidi de Josep Solsona, exalcalde de Puigverd de Lleida, caldria que tots ens féssim una reflexió. Més enllà del perquè ho va fer, la mort de l’exalcalde hauria de servir per obrir un debat sobre la presumpció d’innocència. Al Josep Solsona el van detenir un divendres de març per un suposat delicte de maltractament a l’exparella i una presumpta agressió sexual a una menor: la seva filla. L’endemà a la tarda (dissabte) el van deixar en llibertat. No va tardar massa el jutge a decretar l’arxiu de la causa sobre el suposat maltractament a l’exparella (Solsona vivia un complicat procés de divorci). L’auto del jutjat de violència de gènere deia que “no queda acreditat el caràcter delictiu dels fets”. Mentre Solsona estava al calabós l’oposició en va demanar la dimissió i el seu partit, JxCat, va fer el mateix. Vaig notar que no s’ho acabava de creure això últim però era cert. Com va dir la seva advocada a aquest diari un dia després del suïcidi “tothom ha fallat amb el Josep”. Mentrestant va anar creixent un “mal rollo” terrible a Puigverd. L’encara alcalde no aconseguia aprovar els pressupostos i tots els regidors i regidores (menys un) li feien el buit. Al final hi va haver una moció de censura i el seu partit, menys un regidor, la va avalar. Per això em va sorprendre quan dos dies després de la mort vaig veure un tuit de Laura Borràs lamentant la notícia. Vaig pensar que si li donava suport potser li hagués pogut dir abans. Però continuo. La causa sobre la suposada agressió sexual a la seva filla va tardar més en avançar però quan ho va fer no va arribar ni a judici. Es va arxivar després que jutges, fiscals i psicòlegs s’ho miressin del dret i del revés (com és necessari en aquests casos). A finals de juny una sentència va determinar que la custòdia dels fills fos compartida entre el Josep i la seva exparella (ja he dit que hi havia un enrarit procés de divorci). I pocs dies després es va matar. Puc dir, perquè el vaig tractar, que el Josep era insistent. A vegades massa. Però més enllà d’això el que sí sé és que ningú li va respectar la presumpció d’innocència ni amb totes les denúncies arxivades sense ni tan sols haver d’anar a judici. Senzillament perquè aquest dret només existeix sobre el paper però no a la realitat. Pensem-hi tots.
Sessió: No iniciada
