Com cada matí, s’aixeca a les sis per poder preparar-ho tot amb certa calma: els esmorzars de casa, els que s’enduran; enllesteix la cartera amb el nou projecte que va acabar ahir a la nit, quan tots dormien; tria la roba i prepara la bossa del gimnàs; desperta les nenes; revisa les seves motxilles: que no hi falti la bata, l’aigua ni el berenar, perquè avui té reunió a la tarda i les dues faran extraescolars. Mentre va fent, sent la Laia tossir. Resa perquè no li pugi la febre un altre cop: ja no sap com podria justificar una nova absència. A la cistella, la roba bruta s’acumula; la pols de casa ja fa més d’un dit de gruix i fa dos dies que hi ha un paper enmig del passadís que ningú recull. Mentrestant, ell es lleva: es grata el cul, es fa el cafè, encén una cigarreta mentre fa scroll amb el mòbil, passa mitja hora al lavabo cagant. “Fes-me un petó de bon dia, no?”, li diu. La Martina el mira amb cara de fàstic.
Sessió: No iniciada
