Demà és sant Magí, una celebració que la Segarra comparteix amb Tarragona. Totes dues devocions coincideixen en la tradició de baixar l’aigua des de la Brufaganya. El diputat al Parlament de Catalunya, gestor cultural amb categoria de doctor cum laude, i expert santmaginòleg Jordi Bertran ha repassat totes les vicissituds històriques que ha patit la imatgeria del copatró. Bertran destaca que les festes de Sant Magí sempre han estat modestes i populars. Tanmateix, sant Magí esdevé el sant més actual d’acord amb les dues coses sobre les quals té més mà: el foc i l’aigua. El foc perquè va ser sant Magí qui va evitar que prengués la metxa que havia d’enderrocar la muralla de Tarragona durant la Guerra del Francès. I l’aigua perquè quan els romans van anar a matar-lo a la Brufaganya, on feia d’eremita, va llançar el seu gaiato (bastó) i al lloc on va caure va brollar l’aigua que va originar el riu Gaià. La tradició oral es fa venir bé que l’etimologia de Gaià ve de gaiato, un fet molt controvertit. Enguany, més que no pas per l’aigua, les pregàries a sant Magí haurien d’anar destinades a apagar els focs que cremen per tota la Península. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que “ajudarem en tot allò que calgui per apagar els focs”. El Departament d’Interior de Catalunya ha enviat un avió de vigilància i atac a Ourense per col·laborar en les tasques d’extinció. Pensin que sant Magí també pot donar un cop de mà. Un cop de gaiato. Una especialitat que teníem oblidada.
Sessió: No iniciada
