L’agost a Lleida és un mes inhàbil a tots els nivells. Entre qui té casa a la platja –majoritàriament– o la muntanya, qui fa algun viatge per aprofitar els dies de vacances, qui té una torre amb piscina on refrescar-s’hi o qui és soci d’algun club social, són quatre els que volten per la ciutat a ple agost, l’únic mes de l’any en el qual no has de perdre els nervis amb el trànsit o on pots aparcar allà on vulguis perquè hi ha lloc a tot arreu. I entre els que trien per quedar-se a Lleida (molts per convicció, que en conec un grapat), bona part s’estima més estar-se tranquil·lament a casa gaudint de Netflix i de l’aire condicionat que exposar-se a una feridura tot passejant pel carrer en plena onada de calor. Aquest és el panorama que es repeteix a Lleida, any rere any, durant el mes d’agost. Que jo recordi, només hi havia hagut una excepció fins ara, la de l’any de la pandèmia, en el qual agraíem sortir de casa ni que superéssim els 40ºC. Enguany, però, també ha estat diferent. Tant, que fins i tot diria que, aquest agost, a Lleida i els pobles de la plana s’hi ha quedat més gent del que semblava, potser perquè pels volts de la Mare de Déu d’agost és Festa Major a mitja demarcació. No entenc, si no, com s’ha pogut reunir tanta gent al recinte de les firetes per gaudir de la gira del The Champions Burger, que acaba avui la seva estada a Lleida. Hi vaig anar amb la família perquè ja sabíem de què anava la cosa. Havíem descobert aquest esdeveniment ara fa un any a Barcelona, al recinte firal de Montjuïc, amb cues exagerades sota el sol, les mateixes que es van reproduir a Lleida diumenge passat i les que m’assegura que ha patit la meva filla petita els altres dos dies que hi ha tornat. La millor burger, una de negra, una de blava… N’he tastat unes quantes i a fe de món que eren bones, però no li veig el sentit. Primer, perquè trobo a faltar que l’oferta no inclogui cap hamburguesa elaborada per algun negoci de restauració de la demarcació de Lleida, que segur que n’hi ha d’espectaculars. I segon perquè, potser per la meva edat, fer un hora de cua em sembla un manera absurda de perdre el temps, ni que sigui per una vianda. L’expectació general retroalimenta el desig individual, però els que tenim uns anys ja ho hem superat ni que a les xarxes socials ho petin amb el tema i que no s’hi parli de res més des de fa dies. Ens hi podríem estar i tampoc no passaria res.
Sessió: No iniciada
