Catalunya és ‘Terra de gegants’, i no només per la tradició de crear figures de reis i reines o altres personatges populars que surten als carrers per ambientar festes majors i celebracions diverses, sinó perquè en tota la seva geografia han sorgit en els últims anys representacions escultòriques colossals.
Aquestes escultures i construccions ‘gulliverianes’ s’han convertit en símbols dels llocs on han quedat emplaçades, en representar herois, ideals o valors importants per a aquestes comunitats, sent la seva gran mida una forma d’amplificar la potència dels missatges i fer que perdurin en el temps i el record.
Entre les principals escultures gegants que es poden trobar a la geografia catalana n’hi ha una a les terres de Lleida, l’Indíbil. Al terme de Sidamon, al costat de l’autovia A-2, s’alça la impactant figura d’un gegant de 15 metres que sembla disposat a creuar la carretera concorreguda sostenint dues peces de grans dimensions, un ésser que capta l’atenció de tots els conductors que passen per aquest punt.
L’escultura, batejada com a Indíbil, el nom del cabdill ilerget que va lluitar contra els romans, es va aixecar quan es construïa l’autovia a principis dels anys 90 amb materials sobrants de l’obra, com canonades, formigó i peces prefabricades.
Els creadors del gegant es van proposar fer un homenatge als treballadors de l’obra i als pagesos de la zona, i amb el temps s’ha convertit en un símbol de Sidamon i d’aquestes terres lleidatanes, malgrat que la seva estrafolària estètica continua generant controvèrsia.
L’any passat, Indíbil, o ‘el ninot’, com en diuen alguns veïns, va ser renovat amb 80 quilos de pintura perquè tornés a lluir mentre vigila permanentment des de dalt els vehicles que passen pel punt quilomètric 479 de l’A-2.
L’Home del Mil·lenni
Aquesta escultura de ferro de disseny industrial i d’uns 15 metres d’alçada va ser una figura central a l’espectacle multitudinari que La Fura dels Baus va crear per donar la benvinguda al nou mil·lenni la nit de Cap d’Any del 1999, a la plaça de Catalunya de Barcelona.
La intenció de la companyia teatral era crear un símbol del nou mil·lenni, difuminant les fronteres de gènere, raça i classe social, representant un ésser col·lectiu, en constant evolució i transformació.
Després del seu ús en la celebració de Cap d’Any del 1999 davant de més de 100.000 persones, l’escultura ha estat instal·lada de forma permanent al Parc del Mil·lenni de Gavà (Barcelona), tot i que ha estat recuperada en diverses ocasions per a esdeveniments especials. Aquesta peça icònica simbolitza la filosofia i l’impacte de La Fura dels Baus a l’àmbit de les arts escèniques.
Mazinger Z
L’estàtua gegant de Mazinger Z, erigida a la urbanització Mas del Plata, a la localitat de Cabra del Camp (Tarragona), és una icona per als fans del còmic japonès i els seguidors de la popular sèrie televisiva dels anys 70. La figura, de més de 10 metres d’alçada, va ser construïda amb formigó i fibra de vidre el 1979 pels promotors de la urbanització, com a reclam per atraure compradors i promocionar les noves cases.
Amb el temps, l’estàtua s’ha convertit en un símbol local i un lloc de pelegrinatge per als fans de l’animi, així com per a excursionistes i motards.
Laia, l’arquera
Al mig de la plaça de la Porta Laietana de Mataró (Barcelona) s’aixeca des del 1998 la descomunal escultura ‘Laia l’arquera’, de 24 metres d’alçada si es mesura des del terra fins al cap, i que arriba als 34 metres fins a la punta del seu arc. Es tracta d’una figura femenina de ferro que representa una deïtat del poble iber dels laietans, fent referència als orígens de la ciutat de Mataró.
Segons l’autor de l’obra, l’escultura simbolitza la unió de l’ésser humà amb la terra de les cultures prehistòriques i la Laia representa una deessa mare capaç de defensar i garantir la pervivència de la tribu.
Altres escultures
Altres grans escultures i construccions disseminades per Catalunya es poden equiparar a les proporcions d’aquestes quatre escultures antropomòrfiques, entre les quals un nan ‘gegant’ d’uns tres metres a Roses (Girona), o el peix dissenyat per Frank Gehry al costat del port Olímpic de Barcelona, de 56 metres de llargada per 35 metres d’alçada.
També, al Port Vell, hi ha l’anomenat Cap de Barcelona, de Roy Lichtenstein, de 14 metres, i una enorme gamba dissenyada per Xavier Mariscal, tots dos encàrrecs per als JJOO, i al Parc de l’Espanya Industrial es va construir una estructura d’acer amb forma de drac amb les ales obertes, d’ unes 150 tones de pes, que fa les funcions de gran tobogan.
De la mateixa manera, davant del Palau de la Música es va instal·lar ‘Carmela’, un cap de nena de ferro colat de 4,5 metres, obra de Jaume Plensa, i a la Zona Olímpica de la Vall d’Hebron es troba ‘Mistos’, un grup escultòric de 20 x 9 x 13 metres.
Completen el grup les construccions del Parc de Francesc Macià de Malgrat de Mar (Barcelona) o el banc més gran per seure de Catalunya, instal·lat fa uns mesos a Riba-roja d’Ebre, que serveix de mirador sobre el poble i el meandre del riu.
