Parlem molt sovint d’un fet objectiu: la davallada en els darrers anys del civisme i del poc respecte pels altres. És així, i ningú és capaç d’aturar aquesta malaurada tendència. A les ciutats és cada cop més evident la brutícia, les malifetes dels amos de mascotes, la prepotència de molts usuaris d’aquests artefactes endimoniats dits patinets, les baralles al carrer… El problema és que tota aquesta gent es desplaça al camp i a la muntanya i, naturalment, la seva condició d’incívics i d’irrespectuosos no la deixen a la ciutat. La seva manca d’educació es fa palesa: mostren un desconeixement total d’on es troben, són incapaços d’interactuar amb la natura mostrant-li el respecte que es mereix. I el greu és que tots en sortim perdent, perquè no és agradable anar per un sender i haver de trobar-te kleenex i llaunes, a part dels gossos sense lligar. Però el més greu és que molts s’aventuren a pujar muntanyes sense cap tipus de preparació ni amb la roba adient, i això no es pot permetre. Naturalment, posen en perill la seva vida i en cas d’un rescat, el cost econòmic és gran i d’una manera justa s’ha d’aconseguir que les negligències es paguin. La muntanya no és un divertiment per a gent avorrida, inculta i egoista; és una activitat que requereix preparació i molt de respecte i, sobretot, cal tenir una bona educació –en tots els sentits–, que és la clau per tenir una societat sana i avançada.
Sessió: No iniciada
