Fa anys que els pobles petits es neguen a cedir a les demandes dels turistes. Ni maten els galls, ni ensordeixen les campanes, ni deixen d’adobar els camps com els sembla. Han optat per campanyes d’orgull rural indicant als visitants on és la porta si no els agrada el seu dia a dia. El problema rau, en part, en la desconnexió que la urbanitat té de la pagesia més propera. Comprem ous de gallines lliures en grans superfícies, però ens ofèn la fortor del galliner. No tenim cap contacte amb el procés d’on surten els nostres aliments que rebem empaquetats i esterilitzats, mentre que, ser pagès i ramader vol dir embrutar-se les mans i estar en contacte íntim amb vida i mort. No sigui que les campanes siguin un toc de discerniment d’on rau la raresa.
Sessió: No iniciada
