Fa un temps vaig descobrir el concepte incel, que dona veu als homes cèlibes involuntaris, misògins que consideren que tenir relacions sexuals és un dret i culpen les dones per no poder obtenir-lo. També existeix el concepte femcel, dones que se senten excloses de l’àmbit sexual. Ara descobreixo un concepte oposat, el celibat voluntari de dones joves, que decideixen posar en pausa les relacions sexuals i afectives. Disfressat d’empoderament, respon a la necessitat de fer una pausa també en el romanticisme davant la impossibilitat de tenir relacions saludables bàsicament amb homes. No és un anar contra els homes sinó contra la forma de relacionar-se amb ells. Aquest model també es dóna en homes joves, que opten per no relacionar-se amb dones perquè no es troben a gust amb el model imposat. Coincideix amb un ressorgiment de l’estereotip de Lolita i Madonna entre les noies com a únic símbol de feminitat. La idea del celibat voluntari és no tenir relacions fins que no es trobi algú vàlid que no perjudiqui la pau individual. No repetir patrons i dinàmiques tradicionals. Ni cites, ni apps, ni sexe, ni matrimoni ni maternitat. De rerefons, la por més moderna i actual, però, ai, inherent a la condició humana: la por a patir.
Sessió: No iniciada
